Excursió a la Cova del Fum i a la granja ecològica

El dia 22 de Maig, el nostre company Josep Lluís Mira va organitzar una interessant jornada per la zona de la serra de Fontcalent, amb una excursió a la Cova del Fum i una visita a una granja ecològica, encara que per falta de temps, ens va quedar pendent anar a l'Alcoraia.

Després de fer-nos un cafenet en El Rebolledo, ens vam dirigir cap a la serra de Fontcalent, on ens esperava Jaume Carbonell Escobar, el descobridor de la Cova del Fum als anys 60 i un gran apassionat de l'arqueologia, l'ecologia i l'apicultura. Amb el seu barret i el seu garrot, va fer un gran esforç per contar-nos tota la història de la cova mentre que caminaven cap enllà, al mateix temps que sortien raboses a saludar-nos i admiràvem l'animada i sorprenent vegetació de la zona, tot i que en la solana de Fontcalent sembla un desert. La companyia de Carlos Brotons també va ser de gran ajuda.

La Cova del Fum és on s'han trobat les restes més antigues d'ocupació del terme municipal d'Alacant, encara que no és l'única que hi ha a Fontcalent. També podem trobar la Cova de les Palomes (en la part de la solana) i la Cova dels Amagats (on es diu que es van amagar veïns en guerra).

Jaume és una d'eixes persones que té un do per trobar coses, i això en l'arqueologia és fonamental. La cova va ser explorada l'any 1963, i  a partir del seu descobriment va començar totes les tasques d'excavació i prospecció que van donar com a conclusió que es tractava d'una cova utilitzada amb fins necrològics, tal com ens suggereix aquesta xicoteta cavitat a l'entrada de la cova que apunta a que suposadament hi va haver algun crani:

A la cova es van trobar restes d'uns 2.000 collars fets amb mol.luscos marins, làmines i raspadors de sílex, puntes de fletxes, pedra polida, ceràmica no decorada i feta a mà, un tros de braçalet, agulles, punxes, etc. Si les voleu veure de prop, tot està al MARQ. A més a més, es van trobar restes humanes soterrades, la qual cosa confirma que pertanyen a l'Eneolític valencià, és a dir, a fa uns 5 mil anys, ja que en eixa època era molt habitual al nostre territori soterrar als éssers volguts en coves naturals. No obstant això, també hi ha indicis de que la cova fóra utilitzada en el Paleolític Superior, com és el fet de trobar les puntes de fletxa que hem esmentat abans.

Hem de dir també que des de la Cova del Fum podem gaudir d'unes vistes cap a la Serra Mitjana, on podem veure per on passarà l'AVE i on està actualment la polèmica planta de tractament, per no parlar de les famoses canteres que tant mal han fet en aquest maltractat paratge.

Després d'aquesta mini-excursió vam anar a visitar la granja ecològica de Vicent, prop del polígon industrial del Pla de la Vallonga.

Vicent ens va ensenyar les vaques (de Jersey), bous, burros i cavalls destinats sobretot a fer el fem natural per a la granja. Ens va il·lustrar un poc sobre es beneficis de l'agricultura ecològica i ens va ensenyar també la botiga, que és la seu també de la Cooperativa BioAlacant on sols els socis (productors i consumidors) poden comprar productes ecològics, comentant-nos que n'eren més de 200.

Si voleu veure la resta de fotos, ací teniu una projecció de diapositives:

I ací tot l'àlbum:

Fontcalent, Cova del Fum

Esperem repetir ben prompte, i possiblement, serà en Xixona :D

Fabián López

La personalitat de la comarca de l’Alacantí en l’actualitat

Es dissol l’Alacantí en la immigració castellana i estrangera al mateix ritme que la ciutat d’Alacant? N’hi ha una reacció de reafirmació local front a la despersonalització?. En què s’assembla el sentiment i la percepció de la ciutat respecte de la comarca, en què es diferencia. L’arrelament lingüístic del valencià en la comarca. El sentiment de pertinença al país, regne o comunitat dels valencians en les poblacions de la comarca.

Estarem d'acord que avui en dia, Alacant pateix una despersonalització enorme, i quan parle d'Alacant estic referint-me sobretot a la capital. La immigració no sol integrar-se en els costums i sol estar de passada.No obstant, el que deuríem de preguntar-nos és si eixa despersonalització és bona o dolenta. Supose que no és una cosa que ens agrade als que estem ací reunits, però malauradament per a la majoria d'alacantins, simplement els dona igual. Quan una ciutat o un poble augmenta la seua població, pot patir el que li ha passat a Alacant, i és que es desarrela. A canvi, augmenten els servicis i possiblement, els negocis. Però quin preu té eixa prosperitat? Barcelona és una ciutat enorme, que cada vegada creix més i cada vegada és més cosmopolita i pròspera. Tanmateix, no ha perdut mai el seu caràcter de ciutat amb personalitat pròpia i innovadora.

Aleshores, què ha passat amb Alacant? I, perquè ha passat a Alacant i no en altres llocs de la comarca com, per exemple, Xixona o Alcoi? Si mirem més a prop tenim València, una altra ciutat que a la seua manera, poc a poc ha anat teixint la seua personalitat, encara que la majoria de vegades amb el consentiment d'Alacant i Castelló o a costa d'aquestes dues províncies.Si ara parlem d'un basc, d'un català, d'un madrileny, d'un gallec, d'un valencià, un alcoià o un xixonenc, a què ràpidament ens imaginem a un perfil típic?I algú podria explicar-me com és un alacantí? I algú D'Alacant D'Alacant? (Ara, després de conèixer-vos a vosaltres, em puc fer una idea.I Elx, eterna rival d'Alacant? També és una ciutat gran, però que ha cuidat el seu patrimoni cultural, com ho demostra el Palmeral i la Dama d'Elx, entre altres.I ara vos pregunte jo: Alacant és cosmopolita?

Per continuar amb el text de la ponència, el millor és desgranar les parts del seu extens títol:

-La personalitat de la comarca de l’Alacantí en l’actualitat

Avui en dia, Alacant és un nucli totalment separat culturalment de la comarca. Segueix un model francés, amb un centre poderós (París) i els provincians (la resta de França).

Algo paregut passa amb Agost i Sant Vicent, on Agost ha agafat un rol de poble front a la capitalitat de San Vicent. D'altra banda, en Xixona / La Torre / Tibi / Mutxamel no passa.

Alacant no mira cap a la seua comarca, encara que la seua comarca si que mira cap a Alacant. La capital ens dona l'esquena sense ser una capitana que es guie.Quan un alacantí fa servir la comarca?- Quan neva?- Quan decideix viure als afores d'Alacant perquè és més còmode o perquè pot tenir una casa unifamiliar?

A Alacant això no passa. Tenim disglòssia. Una llengua per a uns àmbits d'ús, i una altra per a uns altres àmbits que van desapareixent. El valencià a Alacant sona com a un insult, com a soroll, com a falta d'educació.Quan dic que la llengua és un exemple del que passa és perquè aquestes actituds són les que han portat a la despersonalització d'Alacant, a la sumissió.A Valéncia, almenys es sent algo de Valencià, encara que siga a Mestalla, Benimaclet, el Cabanyal i gràcies a molts que venen dels pobles de la perifèria que treballen a la capital. Però és que a Alacant ho tenim prohibit. Ens posem un tratge cada vegada que passem per Vistahermosa. Sembla que hem de paréixer seriosos i evitar les nostres caracerístiques de ser de poble. Em resulta violent canviar de manera de ser, però malauradament ens hem acostumat.

I front a tota aquesta despersonalització, quines solucions o mesures podríem adoptar per canviar la nostra ciutat? Doncs bé, les escoles i col.legis d'Alacant deuríen de mirar més cap a la comarca promovent excursions i visites als termes municipals, fer tallers tradicionals, i organitzar convivències entre diferents centres. Les Festes locals (per exemple, els Moros i Cristians) deuríen d'unir i no separar. Existeix un agermanament prou fort entre els pobles amb festes de Moros i Cristians, algo que no passa per exemple en les Fogueres, on sols hi participa una part xicoteta de la població. Desgraciadament per motius polítics i de menfotisme, la comarca no està tan unida com deurái, i part de la culpa la té Alacant capital.

Com a reflexió, vos pose un article que vaig escriure al meu blog sobre el que Alacant deuria de donar-nos als veïns de la comarca, és a dir, el que li exigisc.