dimarts, 25 d’octubre del 2011

MATERIAL PER A VISUALITZACIÓ

A punt de començar el nou curs d'activitats, Punt de Debat Alacantí posa a disposició dels lectors del nostre blog el següent material per a descàrrega:

Presentació sobre la nostra base ideològica i perspectives de futur.

Video-resum de la nostra associació i activitats.

Fes clic sobre cada link per a la seua visualització.

Esperem que pugues conéixer-nos una miqueta millor.

UNA ESTONA AMB EMILI RODRÍGUEZ-BERNABÉU


Punt de Debat Alacantí ha volgut rendre un xicotet i senzill homenage al nostre col·laborador Emili Rodríguez-Bernabéu pel seu guardó "Valencià de l'any", atorgat per la Fundació Gaetà Huguet, amb seu a la ciutat germana de Castelló de la Plana.

Per este motiu, ens hem acostat al seu domicili per tal de conéixer en detall algunes característiques de l'acte i del premi rebut.

PUNT DE DEBAT ALACANTÍ: Per quin motiu creus que la Fundació Huguet, de Castelló ha triat la teua tasca a l'hora de reconéixer la teua persona com mereixedora del guardó?

EMILI RODRÍGUEZ-BERNABÉU: El premi "Valencià de l'any" es dóna pel conjunt d’una obra. La veritat és que em va sorprendre quan em van comunicar la decisió, i no tinc més que paraules d'agraïment cap a la Fundació Huguet.

PDA: Penses que pot haver influït el fet de que sigues alacantí, i per tant sigues d'una terra on el valencianisme té característiques molt singulars i diferenciadores?

ERB: En aquest cas no es pot asegurar que el premi responga a una especial sensibilitat cara a la situación de la llengua i cultura valencianes a Alacant. El premi anterior es va donar a un professor de Física de València, per tant no crec que haja pogut influir la questió sociolingüística d’Alacant.

PDA: Quin és el procediment seguit per acordar quins seran els premiats?

ERB: Dins de la Fundació hi ha un Patronat que es reunix i per determinar-ho, el president del qual és Vicent Pitarch, lingüista i autor de llibres sobre Gramàtica Valenciana, entre altres. L’Ajuntament forma part del Patronat i el President Honorífic és l’Alcalde de Castelló.

PDA: Com va ser l'acte d'entrega del guardó?


ERB: Vicent Pitarch va fer la presentació del guardonat i després se'm va fer entrega d'una placa conmemorativa i vaig llegir un discurs d'agraiment. [El transcriguem a continuació]

"Gràcies a la Fundació Huguet pel guardó que m'ha concedit, i a l'Ajuntament de Castelló per la seua càlida acollida, i a tots vostès per la companyia i l'assistència. Estic molt content. És molt reconfortant per a mi trobar-me a Castelló. El guardó que m'haveu atorgat té una especial significació, perquè, en acostar-me a esta terra germana de Castelló, és com si reafirmàrem la integritat del nostre poble, la vigència dels valencians. Encara som un tot, encara podem autoidentificar-nos. Durant els meus estudis de Medicina a València vaig conèixer molts castellonencs, perquè València és,encara que molts ho neguen, la platja de trobada dels valencians, eixa gent que viu entre el Sènia i el Segura. Hem de mirar-nos en València, a pesar de les diferències que ens separen, de les interpretacions oposades que puguem tenir. Castelló ha estat per a mi, des d'aquella llunyana data dels meus estudis a València, un exemple de moderació i de convergència, i de progrés, com ho ha demostrat a bastament el seu creixement econòmic i cultural. Un exemple a seguir. Per la meua banda, només he de donar les gràcies. Només he mantingut la fidelitat que em demanava el meu origen i la gent que m'ha envoltat sempre. Vull expressar, també, el meu condol com a valencià per la mort d'Enric Monsonís, president que fou de la nostra Comunitat. Res més. Moltes gràcies."

PDA: Conta'ns una miqueta com va ser la resta de l'acte, com van celebrar els nostres germans de Castelló el 9 d'Octubre?

ERB: El dinar va tindre lloc al Casino de Castelló, en un anex prou modernitzat. Pel que fa als actes del 9 d’Octubre, va haver també un Concert Institucional promogut per l’Ajuntament, que va comptar amb representació institucional de les diverses formacions polítiques municipals.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

EXPOSICIÓ SOBRE ELS GERMANS HUGUET

Agenda
dissabte
22 octubre 2011

Exposició a Alacant: «Els Gaetà Huguet, dos líders castellonencs»
tot el dia
L’exposició commemora el 59è aniversari de la Fundació Huguet, una entitat privada sense ànim de lucre que té per objectiu promoure el valencianisme cultural, especialment pel que fa a la difusió de la llengua catalana. L’exposició es podrà visitar fins al 31 d’octubre.
Lloc: zona de trànsit de l’aulari II del Campus de Sant Vicent del Raspeig de la Universitat d’Alacant
Hora:tot el dia
Organitza: Delegació de l’IEC a Alacant, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant

dimarts, 18 d’octubre del 2011

EMILI RODRIGUEZ BERNABEU "VALENCIÀ DE L'ANY"


ENTREVISTA A EMILI RODRIGUEZ BERNABÉU EN CASTELLÓ DE LA PLANA
La festividad del 9 d’Octubre de2011 pasará a tener una connotaciónespecial para uno de los másde cinco millones de vecinos de laComunidad Valenciana. Un médico,especialista en Cardiología y Neumología, que ejerce de jefe deCardiología del Hospital Cardiovascular de San Vicente del Raspeigrecibirá mañana domingo ladistinción de Valencià de l’Any.
Se trata de Emili Rodríguez Bernabéu,toda una intensa e interesante vida dedicada a una curiosa combinación: a la medicina y a la literatura. Así, este poeta, ensayista, crítico y columnista de EL MUNDO de Alicante, nacido en la Ciudad de la Luz en 1940 verá reconocida su prolífica producción literaria por la Fundació Huguet de Castellón en el Día de la Comunitat Valenciana.
Pregunta.– ¿Cómo surge esta afición por la poesía, por la literatura en un médico?, ¿parece que en su caso ciencias y letras van de la mano?
Respuesta.– La afición literaria es anterior a mi dedicación a la Medicina, digamos que aparecen en paralelo desde mi infancia y van concretándose, poco a poco, según las circunstancias, las vivencias y las oportunidades en el transcurso de mi vida. Escribo desde mi niñez.
P.– Además de escritor, usted es un gran conocedor de la literatura valenciana. ¿Ha sido su lengua materna?
R.– Sí, conozco bien la literatura en valenciano... y la literatura en general.
¿Mi lengua materna? Con mi padre y con mi madre he hablado siempre en castellano. Mi padre y mi madre eran bilingües, pero entre ellos hablaban en castellano. El valenciano, no obstante, lo aprendí de ellos y también de mi entorno. A los 17 años hice del valenciano mi lengua literaria principal, en la que he escrito la mayor parte de mi obra.
P.– Así pues, ¿también en Alicante estuvo mal visto, décadas atrás, hablar a los hijos en valencià?
R.– Desde luego, en Alicante estaba mal visto que los padres hablaran a sus hijos en valencia-no,pero ese hecho no es exclusivo de mi ciudad, ocurre difusamente en toda nuestra Comunidad Valenciana.
P.– ¿Cómo valora la producción literaria, las composiciones musicales, las obras de teatro... en valencià actualmente?
R.– Tienen un desarrollo muy irregular. Existe una literatura potente escrita en valenciano, sobre todo géneros como la poesía, la narrativa y el ensayo tienen una muy buena represen-tación. El teatro trata de abrirse camino pero no acaba de cuajar. Por su parte, las composiciones musicales, o resultan demasíado academicistas, o fluctúan con la moda, dominada por el inglés.
P.– ¿Cómo podemos, entonces, todos los valencianos defender, impulsar y preservar nuestra lengua?
R.– Usándola. No basta con la enseñanza, hay que usarla en la calle y en todas partes, que siga presente en la sociedad. El valenciano forma parte de nuestro patrimonio y conviene disfrutarlo usándolo. Nuestros políticos y nuestras personalidades representativas tienen la obligación de promocionarlo. Y su promoción implica su uso.
P.– ¿Qué supone para usted ser nombrado Valencià de l’Any por la Fundació Huguet?
R.– Una gran satisfacción como escritor y como valenciano. Que la Fundació Huguet sea una institución castellonense es un factor importante, porque me une a Castellón a través de Valencia. Evidencia que, a pesar de la enorme longitud del territorio valenciano, seguimos cohesionados.
CHELO PASTOR / Castellón (El Mund0)