Crec que caldria una interface mes senzilla se se foto carrete. Si n'hi ha un dissenyador/a que s'animara a fer-la

Hui ha eixit en el Diari Informació d'Alacant, l'article de Juanjo Payá sobre les associacions que treballen en les xàrcies socials. N'hi ha un comentari prou extens sobre la nostra Asociació. Podéu trobar-lo a la pàgina 72, baix el títol genèric: EL DEBATE ESTÁ EN INTERNET: Gràcies per la teua amabilitat Juanjo!!

Diumenge 14 d'Octubre 2012

http://www.oc-valencia.org/13.html

Aquest és l'enllaç que vos portarà a una publicació molt interersant la qual va ser presentada fa un parell de dies, pel seu autor: Joan Martinis

Es membre d'una Associació: OC VALÈNCIA que tracta de reivindicar la nostra herència occitana.

La publicació en qüestió és: VALÈNCIA, TERRA D'OC. Allí s'exposa una part no gens coneguda de la nostra història, centrada en el PES DEMOGRÀFIC que va tindre la immigració occitana a l'antic Regne de València.

Una salutació a tots els amics i amigues del PUNT DE DEBAT ALACANTÍ

QUESTIONARI SOBRE ASSOCIACIONS A ALACANT

QUESTIONARI QUE ENS FA ARRIBAR JUANJO PAYÀ (PERIODISTA AL DIARI "INFORMACIÓN" D'ALACANT, COM A PART D'UN REPORTATE SOBRE ASSOCIACIONS CULTURALS, ETC, A ALACANT

1- ¿Cómo nació el colectivo o grupo (en aquest cas EL PUNT DE DEBAT ALACANTÍ)

Va naixer com a consequència de dues inquietuds: la inexistència d’un àmbit de diàleg socio-polític que arreplegara la sensibilitat valencianista de centre i la preocupació pels problemas que té Alacant i la seua zona d’influència, i en especial: la seua despersonalització cultural i la seua sucursalització económica.

2- ¿Qué fines tiene? ¿De qué temas suelen hablarse?

Els fins estan implícits en el que he dit abans. Els temes han sigut variats: des de la desaparició d’entitats bancàries alacantines o valencianes, fins a la problemática de l’ensenyament del valencià a les escoles… També hem de dir que hem dut a terme alguns itineraris geogràfics-culturals sobretot a l’àmbit comarcal.

3- ¿Hasta qué punto veis necesarios este tipo de grupos culturales? ¿Nacen por la dificultad de tener una voz cultural?

Una característica de les societats democràtiques i obertes és l’aparició (i de vegades també la desaparició) de tota mena d’iniciatives socials, econòmiques i culturals. El que seria preocupan tés que no aparegueren. Seria una mostra d’atonia i d’esgotament espiritual per part d’una determinada societat.

4- ¿Es cada vez mayor el poder que tienen estos grupos culturales en las redes sociales? 

Crec que les persones interesades pel poder, farien millor en integrar-se directament en partits polítics, o en associacions empresarials o inclús sindicals. Nosaltres aspirem a exercir -en tot cas- una influència d’ordre més bé intelectual, i sobretot servir per a la intercomunicació de persones que tenen unes certes característiques comunes i una sensibilitat pels temes d’Alacant i la Comunitat Valenciana, apostant pel seu redreçament i per un major protagonisme a nivell de l’Estat Espanyol.

5- ¿Os gustaría que se os tenga en cuenta más, por parte de instituciones públicas y políticas? ¿O tenéis ya ese apoyo?

En aquests moments el nostre problema principal és d’ordre més bé intern. Algunes persones que estaven molt involucrades en l’associació, han deixat d’acodir a les reunions i això ha repercutit en una forta disminució del nombre d’activitats i dels participants en elles. Exhortem als nostres socis i simpatitzants a reprendre l’entusiasme inicial, perque els problemas són cada vegada majors i els alacantins som els responsables més directes del futur de la nostra terra.

Informació interesant sobre noves tecnologies a l'àmbit alacantí i valencià en general

http://www.levante-emv.com/empresas-en-valencia/2012/07/29/graphenano-joven-empresa-alicante-dado-solucion-producir-masa-forma-rentable-material-futuro/924981.html

En el año 2010, los doctores Kostantion Novoselov y André Geim recibieron el premio Nobel de Física tras descubrir el grafeno, un material dotado de propiedades únicas y que promete ser la revolución de numerosos sectores en los próximos años. El potencial de las cualidades del descubrimiento se supuso y sigue siendo insondable por todo tipo de expertos y futuros inversores. Entre otras razones, porque es 200 veces más resistente que el acero, posee propiedades superconductoras de energía y resulta más fino que un átomo de carbón, lo que lo hace muy flexible y prácticamente transparente. Sin embargo, pensar en la producción en grandes cantidades del grafeno y en sus aplicaciones a pie de calle aún quedaba lejos hace menos de un año, dado que ni las grandes compañías internacionales eran capaces de producirlo en masa sin elevar exponencialmente los costes. Hasta que la joven empresa alicantina Graphenano se adelantó hace unos meses con la receta para producir industrialmente el ya bautizado como «material del futuro».

Una empresa centrada en innovar
Graphenano S.L., con sede en Alicante, nació en febrero de este año a manos de Martín y José Antonio Martínez, dos hermanos de Yecla apasionados por la tecnología. «Queríamos introducir la nanotecnología en las empresas de la Comunidad Valenciana. Cuando nos enteramos del descubrimiento del grafeno, nos pusimos en contacto con el departamento de Ingeniería Química de la facultad de Castilla La-Mancha (UCLM) y les propusimos financiar un proyecto para desarrollar una tecnología que permitiera obtener este material de forma fiable y barata», resume José Antonio Martínez, vicepresidente de la firma.

A raíz de este trabajo conjunto, Graphenano ha logrado dar con el método para producir este revolucionario material en cantidades importantes y sin depender del grafito para su elaboración —materia prima hasta ahora indispensable para desarrollarlo—. «Tras mejorar la fiabilidad de producción durante los últimos meses, somos los primeros en el mundo fabricando actualmente grafeno en grandes láminas en serie (de hasta 2.500 centímetros cuadrados por los 100 de la competencia) y también en polvo, lo que permite mezclarlo luego con otros compuestos para mejorar sus características», explica Martínez. Graphenano también está especializada en producir otros materiales punteros como las nanofibras de carbono, que se usan para mejorar las propiedades de otros compuestos, y el nanogel, «un aislante térmico extremadamente ligero que va a ser muy útil para el sector de la construcción», señala el responsable de la firma.

Un método único en el mundo
Este nuevo sistema de producción de grafeno ha puesto en el punto de mira global a la joven empresa alicantina, que ahora piensa en investigar métodos de fabricación más óptimos y ecológicamente sostenibles con los que desarrollar su oferta de productos en toda la Comunitat Valenciana. «Buscamos llevar todos estos avances a las pymes de la Comunitat. Creemos que quien golpea primero, golpea dos veces; y gracias a esta tecnología sin competencia queremos convertirnos en el principal suministrador de grafeno del país y en uno de los mayores del mundo», aclara Martínez.

Un nuevo método
Sin usar grafito. Hasta ahora, la producción de grafeno era inviable y se cifraba en gramos. Además, su creación dependía solo del grafito, agotable y en poder de China. Graphenano S.L. puede producirlo en masa y usando otros materiales.

Un material único
Múltiples aplicaciones. El importante avance en la tecnología para producir grafeno, resultado de las investigaciones de la valenciana Graphenano y del departamento de Física de la UCLM, ha disparado rápidamente el interés de las multinacionales de todo el mundo. Y Sus aplicaciones se traducirán, para muchos sectores, en un salto evolutivo de varios años.

Este material permitirá fortalecer todo tipo de estructuras y componentes usados para la construcción, mejorar la resistencia de componentes aeronáuticos, maximizar la potencia y tiempo de carga de baterías basadas en el grafeno o fabricar prótesis médicas de gran durabilidad y flexibilidad. Además, servirá para diseñar casas autosuficientes, cuyas paredes o ventanas podrían servir tanto como pantallas interactivas como de receptores fotovoltaicos.

• 
  
• UN GRAN DESCONEGUT                                               
• Joan Baptista Cabrera Ivars                                          

• 
  L'Ajuntament de Benissa i la Seu Universitària de la Marina volen homenatjar un gran intelectual i reformador religiós poc conegut a la seua terra. Amb motiu del 175 anniversari del seu neixement han organitzat unes jornades, amb diversos actes, que pretenen glosar no solament la importància històrica sino també la permanència i la voluntat de futur de la seua obra
  
  
  Des del dimecres 23 al divendres 25 de Maig de 2012 
  Seu Universitària la Marina (Benissa) 20 hores        

• 
  

L'ofici de raonar

El professor Vicent Soler ens ha lliurat amb L'ofici de raonar una part essencial del seu pensament polític; si més no, d'una part del vessant pràctic del seu pensament polític. El llibre replega articles que ha publicat a diversos diaris i revistes: El País, Avui, Levante-EMV, Saó entre altres. Replegar articles periodístics (alguns, simples columnes esquemàtiques) i publicar-los en un volum unitari és una operació arriscada. El primer risc ve del període de temps que abasten els articles. Si és molt llarg, fa necessària una tria discriminatòria, si hom ha canviat d'opinió sobre certs postulats. El segon risc és l'aspecte cronològic en què apareixen els assaigs al recull. L'article amb data més antiga és de 7-5-1996, el més recent de 24-1-2010,ambdós publicats al diari Levante-EMV.

Vicent Soler ha resolt el problema amb una ordenació temàtica suggeridora. Ha classificat els articles de la següent manera: Temes de País, La dreta que patim, Debat estatutari, Qüestions disputades, On va el socialisme valencià, La via valenciana en la cruïlla, L'eix mediterrani, L'Espanya plural i Cultura, societat, universitat Amb unes directrius finals en epíleg que són una recapitulació de les seues inquietuds identitàries com a valencià. Com veiem pels títols, la temàtica abasta un ampli ventall. Uns temes que han estat l'actualitat llampant, de vegades dolorosa, de tots nosaltres durant un temps molt recent: ahir mateix. Però com a fons d'eixa temàtica variada adés al•ludida, hi ha la idea obsedida del propi país. Dessota l'economia, la política, la cultura, la vida acadèmica, palpita sempre la qüestió identitària valenciana. València és el transfons omnipresent al llarg del llibre. València com a leit motiv del llibre. I en dir València vull dir País Valencià.

L'ofici de raonar és la crònica vívida d'un intel•lectual que contempla, de vegades angoixat, l'esquinçament de la societat valenciana. Contempla l'abisme entre esquerra i dreta, la manca de diàleg d'ambdues. La lentitud dels canvis que conduirien els valencians a la plenitud nacional. Vicent Soler ha viscut com pocs, i des de la zona geogràfica valenciana més sensible, la Ciutat de València i les comarques centrals del país, la lluita desigual entre blaverisme i catalanisme. Ens dirà:"Entre Zaplana i Eliseu caben més valencians", tot distanciant-se d'ambdues personalitats. La seua visió del problema és de franca convergència, vol "rescatar l'orgull de ser valencians", segons les seues pròpies paraules. Se'n plany, amb raó, de la insensibilitat del Zaplana president a aprendre la llengua dels valencians. I pensa que l' integrisme pancatalanista representat per Eliseu Climent s'ha enquistat en un "gueto d'or" i que"la controvèrsia catalanista és bàsicament una maniobra de distracció davant el problema principal: la desvalencianització del nostre país". Sens dubte, una denúncia encertada sense solucions a l'abast. Perquè quines estratègies – em pregunte– farien possible la superació dels resultats de dues guerres civils, la de 1701-1715 i la de 1936-1939, que desballestà l'estructura del país i el seu patrimoni, la primera, i les possibilitats de restauració, en confirmar i aprofundir els resultats de la primera, la segona?

El llibre té una virtut específica: mostrar la recurrència dels problemes, la insidiosa repetició sense solucions pràctiques ni canvis apreciables. Ens mostra la realitat política dels últims 20 anys que ell ha viscut en primera línea de foc. Encara que, al meu parer, la seua sensibilitat política el duria cap al federalisme, Vicent Soler s'allunya de la fantasia i s'ajusta a la realitat. Una qualitat admirable de la seua visió és la d'admetre els problemes creats pels polítics, i llurs conseqüències, com apunt de partida per al debat i les accions subsegüents. Eixa actitud és un avantatge,perquè arranca de la realitat, no de la il•lusió ni d'idealismes utòpics. Així,en parlar de la província, no defuig la veritat en dir que la província segueix sent "la unitat política fonamental i clau de l'Espanya actual centralitzada". D'esta realitat partirà, node l'ensomni d'ignorar-les, o d'esborrar-les ingènuament del seu imaginaripolític. Soler sap que viurà molt de temps –potser tota la vida – amb l'actual estructura de l'Estat espanyol. No hi ha en el seu llibre cap indici que contemple l'esquarterament d'Espanya, ni de lluny; perquè sap que això no és possible ni convenient. El seu posicionament s'ajusta a la constitucionalitat. Accepta la idea de l'Espanya constitucional actual que permetria la plenitud del País Valencià en certes condicions sociològiques en què l'educació empentaria una nova sensibilitat.

El principal missatge de Soler és que "tan important és defensar la unitat de la llengua comuna que parlem valencians, catalans i baleàrics com defensar, en l'àmbit polític, un projecte propi i singular per als valencians". No qüestiona Espanya, és lluny del pancatalanisme i de l'independentisme, accepta la situació actual, sempre que les intencions polítiques dintre de la Constitució del 78 siguen serioses, sinceres, sense enganys. Ens dirà: "No dubte que siga una batalla difícil, però perduda? Per què? Quedem molts que podem treballar educadament i tenaç per canviar consciències. I tenim tot el futur per davant". "Rescatar l'orgull de sentir-nos valencians".Propugna una acció pedagògica i social que supere la decadència, que aquella frase: "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", actualment 'fòssil' entre nosaltres, els valencians corrents, esdevinga una frase plena des ignificat i punt d'arrencada d'una recuperació nacional.

El llibre és una reflexió postfusteriana, paral•lela a la d'altres autors, com ara Alfons Cucó o Ernest Lluch, i contempla el pancatalanisme en col•lisió amb un poble tenallat per unes visions metafísiques nacionals castellanes i la desinformació majoritària dels valencians. Polítiques equivocades de Catalunya (ports, ferrocarrils, aigua) han sembrat l'hostilitat entre els valencians. El discurs catalanista resta arraconat i ha deixat en punt mort, com volia l'espanyolisme, la recuperació social del valencià.

Quines estratègies farien possible aquesta recuperació? Em pregunte en llegir el bell llibre de Soler. Perquè, amb un catalanisme i un blaverisme enquistats, la paràlisi social en l'ús del valencià ha estat consegüentment garantida i el triomf espanyolista del castellà inevitable. Hem d'invocar una vegada més el voluntarisme de cadascun de nosaltres?

L'Epíleg del llibre és un corol•lari pràctic, a mena de recordatori, del que hem sigut els valencians i el que podem esdevenir si insistim amb la recuperació del nostre patrimoni. Denuncia la mentalitat sucursalista del poder valencià, que es tradueix per "l'escàs, per no dir nul, pes específic que se'ns atorga com a col•lectivitat als centres reals de poder polític, tant estatals com europeus".

Propugna superar la reacció contra la nostra identitat mitjançant "una resposta prudent i farcida de molta pedagogia". I afegirà: "Cal encetar una reflexió profunda sobre la identitat col•lectiva dels valencians". I "el futur del poble valencià passa per convèncer la majoria dels nostres conciutadans"i, per a això, cal "eradicar aquesta barreja de prepotència intel•lectual i d'ingenuïtat política que ha caracteritzat el valencianisme en el passat", "evitar que l'espanyolisme hegemònic acabe confinant el valencianisme en una espècie de gueto cultural, social i polític per bé que siga amb totes les comoditats". "Cal un model d'Estat que plasme l'autèntica asimetria nacional que caracteritza Espanya","per això cal continuar els treballs esforçats de molta gent, adés i ara, per reconduir el País Valencià a la seua identitat més genuïna".

Per a Soler, "el valencianisme polític és bàsicament deutor dels plantejaments de Manuel Sanchis Guarner. És a dir, s'ha perfilat com un moviment inclusiu a partir de l'adhesió a un projecte de futur com a poble, sobre la base d'unes senyes d'identitat pròpies entre les quals cal destacar la llengua pròpia". "L'esperança de vida del valencianisme rau,doncs, en la capacitat de convèncer d'aquestes idees i sentiments a la majoria de valencians".

No obstant això, Soler afirma que "ens convé millorar les relacions amb els territoris veïns de Catalunya i Balears, amb els quals compartim llengua, trets culturals i geoestratègics i complicitats en la batalla de preservar la identitat pròpia".

Soler no rebutja la idea d'Espanya. Diu: "L'Espanya plural no s'esgota a Catalunya, Euskadi i Galícia. Tot tenint ben present que la diversitat dels pobles d'Espanya no és un problema sinó una riquesa incalculable. I que enfortir la pluralitat és enfortir la salut democràtica del conjunt".

Soler està molt preocupat pel problema de la cohesió del País Valencià i encara ens dirà: "Entenem que és profundament letal per aquest objectiu – la cohesió – centrar el debat identitari al voltant de la catalanitat dels valencians. Perquè el que ara ens cal és aportar referents assumibles per tothom. La valencianitat ho és i la catalanitat no".

L'ofici de raonar és una obra de reflexió, jo diria que un punt d'encontre, una incitació al diàleg i a la introspecció. És també una crònica retallada d'errors i encerts, d'un temps que se'ns escola i que cal aprofitar al màxim si volem conservar la nostra identitat. És el testimoni del treball apassionat,constant i silenciós, encara incipient, encara jove, d'una gran quantitat de valencians i del mateix autor del llibre.

Vicent Soler és de Rocafort, un poble de l'Horta Nord,molt proper a València. Per als de la meua generació, la dels 60, Rocafort era un centre de visita ineludible del valencianisme militant. Perquè a Rocafort vivia i bregava Mossèn Vicent Sorribes Gramatge, l'únic rector del País Valencià que deia missa en la nostra llengua durant el franquisme. Ell va fer l'únic missal valencià d'aquella època, que conserve acuradament en al meua biblioteca. Mossèn Sorribes va ser un referent valencianista que Vicent Soler esmenta en el seu llibre i que, probablement, influí en la seua visió valenciana del món que l'envoltava. Eixa influència que el nostre autor va rebre de nen és la que ens retorna ara, amb escreix, amb el seu llibre. Enhorabona.

Emili Rodríguez-Bernabeu

Alacant, 23 de novembre de 2011.