dimarts, 4 d’agost del 2009


"EN VALENCIÀ !!!"

Un any més, com cada nit-matinada del 3 al 4 d'Agost he assistit a l'Albada en honor a la Marededéu del Remei, Patrona de la Ciutat d'Alacant. Este concert de música tradicional, en honor a la Mare de tots els alacantins, acaba amb la interpretació per part de la Banda Simfònica d'Alacant i la Coral Tabaquera de la Salve a la Marededéu del Remei, l'Himne d'Alacant i l'Himne de tots els valencians.

I quina ha sigut la meua extranyesa quan he sentit al tenor (que per cert, ha tingut una gran actuació malgrat l'anècdota, les coses com són) començar a cantar els primers compasos del Himne que els alacantins compartim amb els nostres germans del Sénia al Segura ... però en la seua versió castellana, la que se sol cantar a les zones castellanoparlants de la nostra Pàtria, com Oriola.

Instants després de les 2 primeres frases del tenor he sentit una gola cridar "en valencià !!", ... i he comprovat com començaven instants de murmuri i confusió al concertori de l'Esplanada d'Alacant (coneguda popularment com "la Petxina"), plena de gom a gom d'alacantins i visitants.

De nou la mateixa frase, però provinent d'altra gola, més fort que abans: "EN VALENCIÀ !!", i una volta més, una tercera gola: "en valencià !!". En eixe moment el tenor ha girat el seu paper, ha canviat a la nostra llengua a meitat d'himne, i les goles que li cridaven perquè canviara a la nostra llengua li han començat a acompanyar, cantant, si cal, amb més força que abans.

Confusió ? Desconeixement ? Pensava el tenor que a Alacant volíem dedicar a la nostra Marededéu del Remei l'himne de tots els valencians en la seua versió castellana ? Indicació d'algun polític que volia "fer la prova" ?

Caldrà esperar per conéixer la versió que l'Ajuntament o l'Arxicomfraria de la Marededéu del Remei (de la qual, per cert, tinc l'honor de formar part) dóna d'una situació inèdita fins al dia de hui a la Terreta i que potser es recorde com un punt en el qual un grapat de goles anònimes van voler cridar en contra de l'abús i l'esperpent, i van voler posar el seu granet d'arena per defendre la nostra llengua de la seua pràctica extinció. Com un dia en el qual alguns alacantins que estimem la nostra llengua i cultura vam vore un badall d'esperança, vam vore que som pocs però no estem a soles, vam vore que encara mereix la pena continuar lluitant.

Quan han sonat els últims compasos d'esta interpretació "accidentada" de l'Himne de tots els valencians, un any més Alacant ha ovacionat amb orgull i admiració la seua interpretació per part de la Banda Simfònica i la Coral Tabaquera. Amb esta anècdota ha conclós un any més la nostra Albada, la que els alacantins dediquem amb tota la nostra il·lusió a la nostra Mare Remeiadora, que va ser coronada fa 11 anys al nostre Rico Pérez Herculà, com deia el gran José Ángel Guirao, "per un colp de mar".

Visca la Marededéu del Remei, i Visca Alacant !!!

4 comentaris:

  1. Vaja, quina sorpresa que encara hi haja persones que espontàniament defensen públicament el valencià a Alacant ciutat.

    Imagine que la defensa de la nostra cultura (i llengua en particular) passa necessàriament per les festes, músiques, himnes, etc alacantins que és on més arrelat està el sentiment de diferència respecte a la cultura castellana.

    Gràcies per aquesta entrada tan gràfica i concreta, Quique.

    Lluís Moreno

    ResponElimina
  2. M'ha sorprés agradablement l'incident i crec que en abans haurien de prendre nota els responsables i que açò mereix una carta al director del Información perque reste constància escrita del fet si no ho ha arreplegat en les seues notícies. Està clar que amb molta mà esquerra se poden obrir espais i oportunitats en valencià a esta ciutat que és tan despegada de tot.
    Enhorabona per la teua assistència i te confese que el vaig sentir des del port mentre escurava i escurava el vaixellet. ;)
    Abraç amic

    ResponElimina
  3. quina sorpressa,no? encara hi ha vida a alacant,xé!

    es deuria fer en valencià igual que lo del misteri d'elx

    ResponElimina
  4. Són detalls, pero en la commemoració del centenari de l'Himne que es va celebrar fa uns mesos (finals de maig) en la ciutat de Valéncia s'anuncià que l'Himne s'interpretaria apoteòsicament per un conjunt de 2000 músics... pero exclusivament en castellà. L'excusa era que en eixe idioma s'havia compost inicialment...

    La qüestió és que després del revol causat per esta decisió, comunicada oficialment per la pròpia alcaldesa, al final l'interpretaren dos voltes: la primera en castellà i la segona en valencià. No poguí anar a l'acte perque era dia faener (crec que divendres) pero segons contava la prensa, l'efecte va ser paregut. La interpretació en castellà passà sense pena ni glòria, i la segona en valencià és la que, com és habitual, va corejar la gent. No sé quines intencions ocultes s'amaguen en estes decisions. Més voltes de rosca, per a vore fins a on aguantem...

    ResponElimina