divendres, 24 de juliol del 2009

Tema 9.- Partits alternatius al PP i al PSOE a Alacant ciutat

Com són les plataformes i els moviments alternatius al PPSOE en les eleccions, quants resultats trauen, com és el seu esdevenir electoral al llarg del temps, quines mancances pateixen, què hi hagué d’alacantí i valencià (no només en allò lingüístic sinó com a sensibilitat) en els xicotets partits i grups presentats a les municipals.


Luis Moreno (Estudiant de Filologia a la Universitat d'Alacant)

Hi tractaré diversos partits amb components valencianistes: EUPV, BLOC, UV, ERPV,CVa, VA. Parlaré de la seua evolució electoral així com dels elements positius i mancances que pateixen i, finalment, dels ingredients alacantinistes i valencianistes que presenten.


1. ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ


Elements positius:


- EUPV posseeix seu a Alacant ciutat (Carrer Pintor Murillo), així com en dues localitats molt properes a Alacant ciutat: San Vicent, San Joan i Mutxamel.


- Administren una web pròpia a banda de IU. A més a més, tenen un blog que actualitzen constantment dels Joves d’Esquerra Unida de la comarca de l’Alacantí.


- A causa que tenen representació autonòmica, poden portar problemes concrets de la ciutat d’Alacant a les Corts i, si més no, fer que en quede constància.


Elements negatius:


- No tenen cap diari alacantí proper a la seua ideologia que els publique de forma constant els seus comunicats de premsa; és a dir, que han d’esperar a veure si algun periòdic les publica. El mateix problema tenen amb les televisions locals, ja que no disposen del control de cap televisió local ni tampoc de TVE que, per exemple, en el seus talls del migdia emeten un informatiu per al País Valencià i de passada toquen temes d’Alacant ciutat.


- En aquesta legislatura municipal, al no tindre cap representació al consistori alacantí, deixaran de reben ajuts econòmics així com una pèrdua de poder en els mitjans de comunicació en general i en diverses associacions cíviques, ja que al tindre aquesta manca de representació, no poden portar les seues propostes als diversos plens municipals com a partit polític.


Elements valencianistes i alacantinistes:


- Tot i que el seu objectiu fonamental siga: “la transformació de la societat, acabant amb el capitalisme generador de desigualtats i d’explotació dels éssers humans” (Estatuts aprovats per la X Assemblea) també ho és “contribuir a la vertebració del País Valencià”.


- Sobre l’ idioma valencià, podem concloure que EU sí que a la província de València i a la de Castelló el fan servir i el promocionen i, a més a més, a nivell de país també, ja siga en congressos d’EU, a les Corts generalment s’expressen en valencià i presenten iniciatives per a promocionar i defensar la nostra llengua però a Alacant ciutat no el defensen amb la intensitat que cal.


2. BLOC (BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ)


Elements forts:


- Disposa d’una seu compartida amb Iniciativa al centre d’Alacant. També té un alliberat i diverses persones que treballen diàriament en el partit.


- Té una web específica per als temes concrets d’Alacant i de l’Alacantí.


- Per primera vegada des de la seua fundació, el BLOC té representació autonòmica a les Corts en el grup Compromís pel País Valencià. Tot i que no siga en les millors condicions.


- Amb el món sindical (sobretot al de l’ensenyament) tenen forts enllaços sobretot al STEPV.


Elements febles (mancances):


- A Alacant ciutat no hi ha un sentiment valencianista arrelat. En alguns punts concrets sí que ho podem trobar però arribats a les eleccions municipals amb una població tan nombrosa com l’alacantina resulta impossible arribar amb aquestos vots a superar la tanca del 5% local.


- El fet que a Alacant ciutat pràcticament no es parle valencià origina que una formació o plataforma que defense aquesta llengua puga tindre un cert rebuig social.


Components valencianistes i alacantinistes:


- Es tracta d’una formació completament valenciana sense cap subordinació a una altra fora dels límits geogràfics valencians.


- Intenta vertebrar un projecte de país en què Alacant com a segona ciutat en nombre de població és fonamental.


- Ha participat activament en la manifestació del 25 d’Abril a Alacant ciutat i així ha donat exemple de la importància d’Alacant en el context nacionalista valencià.


- En aquestes fogueres, el BLOC ha realitzat una campanya activa lliurant premis, repartit pamflets, publicant notes de premsa (en periòdics i via email), pegant cartells, etc amb la finalitat de fer al BLOC un partit que defensa la festa alacantina.


- Ha realitzat determinades accions a favor del xicotet comerç alacantí, situant-se en contra de les grans centres comercials. Per exemple, ha defensat el Mercat Central d’Alacant.


3. UNIÓ VALENCIANA


Elements forts:


- Com a ingredient atractiu cap a l’electorat alacantí, tenim que, com UV es tracta d’un partit regionalista, centrat i constitucionalista pot tindre una major recepció en lloc de partits com el BLOC, ERPV, etc que, potser, es situen en posicions més maximalistes al sobrepassar la Constitució.


Elements febles (mancances):


- UV pràcticament no posseeix cap implantació a Alacant ciutat. No té seu a Alacant ciutat. I al no tindre tampoc pràcticament representació municipal a la província d’Alacant, no pot tindre suport de comarques limítrofes.


En definitiva, a Alacant ciutat UV ni es presenta a les eleccions locals ni disposa de gent treballant activament en la ciutat


Components valencianistes i alacantinistes:


- Es tracta d’una força d’estricta obediència valenciana al no tindre cap subordinació fora de l’àmbit valencià. A pesar d’això, en la seua obsessió anticatalanista, ha descuidat el seu missatge valencianista i s’ha centrat en una suposada invasió catalana.


- Sobre els components alacantinistes, podríem dir que més aviat són escassos. Tenint com a exemple, tot i que no siga d’Alacant ciutat, la reivindicació constant de la formació regionalista a favor que la Dama d’Elx es quede en la ciutat il·licitana.


4.ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ


Elements forts:


- Ser coneguda a través dels mitjans de comunicació per la seua força a Catalunya.


- Disposar d’una gran infraestructura econòmica a l’hora de les eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees. (Vora dels 500.000€ a les eleccions europees passades).


- Tindre representació i, a més a més, ser un partit clau en l’estabilitat del govern de l’Estat permet que ERPV faça arribar a ERC les seues propostes, iniciatives, etc i fins i tot introduir alguna millora en les infraestructures alacantines (soterrament de les vies del tren) als PGE.


- ERC posseeix persones en qualificades que treballen per al partit a Catalunya i, en qualsevol moment, podem assessorar a ERPV d’Alacant.


- Disposen d’una web específica per a Alacant.


Elements febles (mancances):


-A pesar dels avantatges citats anteriorment, no tenen una implantació considerable a Alacant ciutat. La majoria dels votants valencianistes ( i fins i tot pancatalanistes) voten BLOC i, en algunes ocasions, EUPV.


- Tenen dificultats a l’hora de fer arribar el seu missatge: no disposen de cap periòdic o televisió local al seu abast alhora que certs mitjans de comunicació presenten ERPV com un partit radical, separatista, etc.


- Segons tinc entès, a la vista de la manca de fruits de les inversions realitzades per ERC a territori valencià i també pel retrocés d’ERC a Madrid (pèrdua del grup parlamentari propi i conseqüentment de diners...) s’està platejant un reduïment fort de les despeses al PV


Components valencianistes i alacantinistes:


- Defensen la llengua. Encara que generalment fan servir la denominació de “català”, moltes vegades per a acostar-se a la normalitat del carrer utilitzen el nom de “valencià”.


- Aposten per les tradicions alacantines Moros i Cristians,etc (de fet algun dirigent republicà hi participa activament), pel xicotet comerç tradicional valencià, etc.


5. COALICIÓ VALENCIANA (CVa)


Elements febles (mancances):


- Tenen una escassa (quasi inexistent) presència a la ciutat d’Alacant; en les passades eleccions municipals vam poder veure alguns cartells electorals en les zones reservades per a aquesta finalitat i alguna campanya al costat de la Plaça de Bous (repartint publicitat i propaganda del partit polític, etc), però durant la resta de temps no va tindre cap mena de projecció a la ciutat.


-Els alacantins no presenten cap mostra de preocupació en el sentit d’una possible invasió catalana, com sí que la tenen algunes persones determinades de València ciutat i rodalies i, per tant, és molt difícil que voten un partit que bàsicament el que fa és atacar Catalunya


Components valencianistes i alacantinistes:


- Com a components valencianistes, podríem dir que defensen la llengua valenciana (a la seua forma), i la nostra cultura: tenen la web en valencià, realitzen determinades conferències relacionades amb la lectura valenciana ( a València ciutat en realitzen sobre, per exemple, el valencià com a llengua mil·lenària, diversos escriptors valencians que fan servir les Normes del Puig com Chimo Lanuza hi participen aportant la seua visió al problema sobre la imposició catalana, etc). Evidentment, moltes vegades aquestes campanyes en realitat presenten un rerefons més aviat anticatalà i espanyolista que valencianista.


- Han defensat de valent el PHN (Pla Hidrològic Nacional).


- Respecte als ingredients alacantinistes, no n’hem trobat cap. Podríem citar únicament que han defensat que la Dama d’Elx torne a la ciutat il·licitana.


6.VECINOS POR ALICANTE


Elements forts:


- Han aconseguit tindre una presència relativament intensa en la ciutadania alacantina; nombroses campanyes portades a terme per aquesta plataforma política, etc.


- El seu caràcter de no alinear-se amb el PP i el PSOE (i altres partits “professionals”) han fet que moltes persones es senten representats per aquest partit, ja que veuen que són veïns d’Alacant i, en principi, no volen cap ànsia de poder, sinó, simplement, millorar la seua ciutat.


- Disposa d’una seu al centre d’Alacant.


Elements febles (mancances):


- Tot i això, no tenen la força d’un partit “professional” amb representació municipal, autonòmica, etc.


- Segurament no disposaran de grans recursos econòmics a causa que no tenen càrrecs electes, ni molts militants.


Components valencianistes i alacantinistes:


- En el seu programa electoral del 2007 hem vist: “Promocionaremos el uso, conocimiento y difusión del valenciano como un elemento del presente, pasado y futuro cultural y social de la ciudad. Para ello, en una primera fase, procederemos a la edición bilingüe de todos los impresos y propaganda municipales, y a la puesta en marcha de aulas de adultos para la enseñanza del valenciano"


- I pel que fa a elements esctrictament alacantins: “Dignificaremos, en colaboración con la Comisión de Hogueras, las Hogueras de Sant Joan y fomentaremos la unión por distritos, la confección de un reglamento para el control del gasto, el matenimiento de la estética de los monumentos y la ambientación fogueril, reforzando su carácter cultural, turístico y festivo”.


Luis Moreno


dimecres, 22 de juliol del 2009

PER TERRES DE L’ALACANTÍ


El passat dia 30 de Maig (i demane perdó per tot el que he tardat en fer esta xicoteta crònica….) alguns membres del PUNT DE DEBAT ALACANTÍ, juntament amb amics i coneguts (entre els quals vam tindre l’honor de poder comptar amb Joaquim Torres i Godorri, escriptor, lluitador anti-consumista i català cosmopolita) vàrem fer un recorregut d’allò més interessant per la part oriental de la nostra Comarca: Sant Joan, Mutxamel, Orgègia, ... centrada en el coneixement de la nostra història, concretament en allò referent al nostre patrimoni hidràulic i agrícola).


L’excursió va estar orientada en tot moment pels comentaris de Carles Brotons, nadiu de la zona, mestre coratjut i defensor de moltes causes nobles (entre elles la nostra…). El referent immediat havia estat una visita al Pantà de Tibi que m’havia deixat amb la inquietud de vore com es desenrotllava més avall el sistema hidràulic que permeté, temps enrere, que Alacant començara a esdevenir productor de plusvalues agràries i, per tant, potencial creador d’una “urbs” potent (com de fet va succedir al llarg dels 1700…, juntament amb el catalitzador de la seua promoció portuària.

El que vam vore superà les nostres expectatives (almenys les meues….). Vegérem un sistema perfectament organitzat (encara que hui en dia decadent i avocat a crisi imminent….) que justifica sobradament la urgència d’actuacions restauradores. També aprenguérem, a més a més, tot un vocabulari específic de paraules en valencià sobre els usos i la tecnologia hidràulica agrària.


Després vam visitar dues explotacions agràries que ens permeteren conéixer dues famílies de vertaders “amadors” de les nostres terres, oberts tant al progrés de la tècnica, a l’exploració de noves produccions, de nous mercats, etc, com sumament respectuosos del medi ambient i de la defensa de les nostres varietats i produccions tradicionals. I al costat…. el veinat amenaçant de les infraestructures que semblen voler ocupar-ho tot, i una destrucció preocupant del paisatge que atorga a les nostres terres un aspecte desèrtic (que ja fou pressentit i expressar per autors com Gabriel Miró, en breu lectura feta per Carles Brotons).


El recorregut hagué de ser interromput abans del que havíem pensat (per falta de temps, que no d’interés….) i vam quedar en fer la segona part (la “ronda occidental” per Sant Vicent, les pedanies “ocultes” d’Alacant i els voltants de Foncalent) en el proper Setembre.


No vos pergueu, benvolguts amics, l’oportunitat d’agefir-vos al comiat!!!


Josep Lluís Mira i Conca

dilluns, 1 de juny del 2009

4 bases per establir un valencianisme madur - Per Josep Lluís Mira


Un xicotet missatge tan sols per dir-vos que en el debat d'esta vesprada, sobre la base del que ha plantejat Emili i seguint la intuició de Ferran: que és necessari bastir un valencianisme madur (cosa que està per fer..almenys...per acabar de fer) dir-vos que trobe que eixe valencianisme madur, s'hauria d'establir sobre 4 bases:

1) EL valencianisme del cor que reconeix i estima la Pàtria Valenciana, no necessàriament incompatible amb Espanya, disposta a entendre's amb ella sobre la base del mutu respecte i reconeixement (és el plantejament federal).

2) El valencianisme de trellat que reconeix i estima la unitat lingüística amb Catalunya, les Illes, etc, així com la conveniència i l'interés dels projectes comuns, projectes que es podran dur endavant sobre la base del respecte mutu, del reconeixement de les respectives personalitats diferenciades....respecte que ens pot dur a construir una eurorregió de l'Arc Mediterrani, amb l'acord de tots (considere que els Païssos Catalans estan morts i soterrats...).

3) La recuperació del nostre patrimoni natural, cultural, lingüístic..., que és la major part de l'herència que haurem de legar als nostres fills i descendents: un país on es puga viure, on es posé fré a la destrucció i a la rapinya. Podriem dir-li el valencianisme ecològic i cívic.

4) Finalment (encara que no és el menys important) un projecte de societat bastit en l'humanisme d'inspiració cristiana o, inclus millor, en el personalisme comunitari. No es tracta de seguir les consignes o normes de l'Església Catòlica (o de qualsevol altra església...) sino de defensar una societat lliure de qualsevol tentació estatista, així com preservada del "lliure joc de les forces econòmiques". El liberalisme i el socialisme no són ja la solució, sino el problema. Són problema perque no poden oferir el vertader ideal de ciutadania democràtica al que aspirem: l'un per defecte i l'altre per excés. Cal defensar els cossos intermitjos i, entre ells, la família que és l'escola de ciutadania per excelència.

Josep Lluís Mira

diumenge, 31 de maig del 2009

Tema 5.- Arrelar-nos en Alacant

Com fer possible un sentiment “alacantinista” dins del valencianisme, retratar els últims elements realment autòctons i populars que poden utilitzar-se i re-inventar-se per a fugir d’un “alicantinismo” cantonalista, barroer, esperpèntic, populatxero, subjugat a lo castellà i a l’espanyolisme més unitari i menys plural; com i per a on enganxar a elements de les classes mitjanes i professionals, com tornar a prestigiar la defensa de lo alacantí




Emili Rodríguez Bernabeu. (Metge cardiòleg, escriptor i assatgista)






Arrelar-nos en Alacant

La situació política al País Valencià, des de la Constitució Espanyola de 1978, ha canviat molt, però ha canviat poc la percepció que d'ells mateixos tenen els valencians. Hui, el valencians tenen encara una visió col•lectiva pareguda a la que tenien al segle XIX. Podríem afirmar que les llibertats polítiques que tenim van per davant de la nostra autoestima, i del coneixement objectiu de la nostra realitat. Fa falta, al meu parer, un treball de redreçament col•lectiu, de conscienciació, que puga frenar la descomposició definitiva dels valencians com a poble diferenciat. Tenim l'escola, però l'ensenyament topa amb la realitat del carrer, del dia a dia, amb un contrast de vegades dramàtic.

Enunciaré uns postulats per tal de reflexionar sobre un problema que desconcerta molts valencians. El problema fa referència a la Tradició. La tradició s'ha d'entendre ací com el conjunt de caràcters significatius heretats d'una agrupació humana determinada (llengua, cultura, història, folklore). La reflexió vol ser una aproximació a la situació alacantina i el seu redreçament. En dir alacantins, només em referisc als de la Ciutat d'Alacant. La Província d'Alacant se n'ix de la meua reflexió.



Primer postulat: la immensa majoria de valencians, parlen o no la seua llengua, se senten espanyols. Els alacantins també.


Segon postulat: la classe dominant valenciana ha abandonat la llengua fa més de dos segles. Aquest fet ha motivat en gran part del poble valencià el descrèdit de la tradició pròpia.

Tercer postulat: la tradició valenciana (cultura i llengua) és mantinguda pels valenciano-parlants majoritàriament.

Quart postulat: Ha existit una minoria visible erudita a la ciutat de València que ha tractat de mantenir el caliu de la tradició. A Alacant, esta minoria abasta només 3 ó 4 personalitats històriques.
Cinquè postulat: Després de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, la classe dominant valenciana a Alacant és substituïda per forasters (castellans, italians, francesos i anglesos majoritàriament) que s'identifiquen amb el nou poder centralista castellà i desenrotllen sentiments hostils cap a València.

Sisè postulat: Des de fa 60 anys tot el País Valencià (i especialment Alacant) ha sofert una vertadera invasió de gent forastera que només han encertat integrar-se en les festes populars, i desconeixen la resta de la tradició valenciana.

Setè postulat: Existeixen molts valencians (també alacantins de la ciutat) que volen conservar la seua tradició sense ignorar la vida moderna contemporània (avenços tecnològics, eixamplament geogràfic, relacions, llengües franques).

El setè postulat planteja problemes de difícil solució quant a la conservació i a la promoció de la Tradició en haver valencians que es resignen a perdre-la, que volen perdre-la o que són hostils a ella (auto-odi). La conservació i la promoció són dues activitats estretament relacionades. Podem afirmar que sense promoció la conservació perilla. Per això, podem tractar ambdós problemes com un únic problema.

Conseqüència dels postulats enunciats adés, la nostra tradició ha estat devaluada, rebutjada i ignorada per gran part de la població d'Alacant, però, també, d'arreu del país. La singularitat del cas alacantí no és radicalment diferent a d'altres contrades de la Comunitat Valenciana.
El resultat de tot plegat és que la nostra tradició és invisible, devaluada i ruïnosa.

Per tant, podem reduir el problema a tres preguntes fonamentals:

- Com fer visible la nostra tradició?

- Com fer-la valuosa?

- Com restaurar un espai valencià comú per a alacantins i nouvinguts forasters?

En principi, la contestació a estes tres preguntes passa per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos: acceptar el que som i tractar de millorar la nostra situació.

Com fer visible la nostra tradició?
Hem de fer-la present socialment i familiarment només tenir la menor oportunitat:

Esment de la història, literatura culta o popular, folklore (festes, costums) i llengua.

A nivell familiar seria especialment oportú l'explicació lèxica del valencià, fins en famílies que no usen el valencià com a llengua vehicular. Reintroduir les rondalles alacantines, perdudes fa un parell de generacions, potser una de mesura molt satisfactòria en el sentit que apuntem.

Socialment, la llengua genuïna de la Ciutat d'Alacant és el valencià (o alacantí), com ho demostra l'Himne de la Ciutat i el de les Fogueres de Sant Joan. No obstant això, les autoritats municipals no han tingut interès en la seua promoció, i formen part de la problemàtica.

Com fer-la valuosa?
Primer.- Manifestar públicament i oportuna, sense complexos ni disculpes, signes de pertinença valenciana: origen, llengua, història.

Segon.- Manifestar en la nostra família la condició de valencià amb respecte i consideració. Allunyar-nos de posicionaments de menyspreu cap a la pròpia tradició, tan freqüent entre valencians (auto-odi), i no tancar-nos a la crítica constructiva.

En el cas de la llengua, la immigració ha estat la causa principal del seu retrocés, però, també el desprestigi l'ha sofert per causa de la classe dominant alacantina i de la sanció obertament hostil de les ideologies centralistes homogeneïtzadores en la Postguerra. Cal usar la llengua a la menor oportunitat. Les persones considerades cultes, en usar-la, milloren la valoració social de la llengua. També és important l'exhibició patrimonial: himnes, lèxic, repertoris rondallístics, llocs emblemàtics, connexions històriques, idiosincràsia política, itineraris, personatges, etc. La creació d'un grup interdisciplinari d'alta cultura, de caràcter clarament valencià, també podria significar una revaluació important. Vull recordar que el Dr. Rafael Martínez Morellà va plantejar un temps el retorn de la Societat Econòmica d'Amics del País que incidiria sobre l'autoestima col•lectiva dels valencians.

Com restaurar un espai valencià comú?
Manejar-nos en la societat i en la família amb tolerància i respecte, i tractar sempre de no crear reaccions hostils que només provocarien resistències a la restauració del nostre patrimoni. Crear adhesions. Hem de tenir també present que el castellà forma part del nostre patrimoni, que, fins i tot, encara que poc o gens estudiada, hi ha una dialectologia castellana característica de la Ciutat d'Alacant, que eixe castellà no és una llengua empobrida, que té el seu lèxic, la seua morfologia i sintaxi, els seus modismes, frases fetes, etc, equiparables o més rics que les valencianes pròpies.

He dit abans que els immigrants només han encertat integrar-se en les festes populars (fogueres i moros i cristians). Doncs bé, aquest pot ser un bon punt d'arrencada per introduir altres aspectes de la nostra tradició sense resistències importants.
I deixeu-me acabar amb una consigna cultural: una finalitat satisfactòria per als valencians actuals fóra parlar i escriure correctament el seu idioma.

Emili Rodríguez-Bernabeu

dimarts, 19 de maig del 2009

Noticia de Pàgina 26



Els hereus de l'himne oficial no permetran que es cante

dimarts, 19 de maig de 2009 12:42

La família Thous és la propietària legal de la lletra de l'himne oficial de la Comunitat Valenciana, que es va redactar arran de l'Exposició de 1909. L'Ajuntament de València i la Generalitat han utilitzat només el castellà en les invitacions i els programes dels actes amb què es commemorarà el centenari de l'Exposició per això la família ha prohibit que es puga cantar ni reproduir l'himne. En una carta que els hereus han enviat al president de la Generalitat i a l'alcaldessa de València els recorden que Maximilià Thous fou una persona preocupada pel valencià, l'ús i normalització, per això critiquen que les administracions públiques marginen la nostra llengua. Els familiars denuncien que la Generalitat i l'Ajuntament de València menyspreen el valencià «cada dia» però l'afer és encara «més grotesc» quan ocorre en un acte en què «suposadament es vol reafermar la nostra identitat».

Els Thous ja va protestar durant l'enregistrament de l'himne oficial que va tindre lloc el passat mes de desembre al Palau de les Arts i en el qual va participar Plácido Domingo. Si es manté aquesta prohibició, molt probablement no hi haurà lletra durant la interpretació de l'himne oficial que tindrà lloc al passeig de l'Albereda i en el qual participaran més de 2.000 músics.

Notícies relacionades

La partitura original de l'himne oficial torna a València

2009 músics interpretaran l'himne oficial en comemoració de l'Exposició del 1909

dilluns, 11 de maig del 2009

"III Jornadas de la Ciudad" - Alacant, 11 a 23 de Maig 2009


Punt de Debat Alacantí vol felicitar la Plataforma d'Iniciatives Ciutadanes d'Alacant per l'organització de les "III Jornadas de la Ciudad" que se celebren a la nostra ciutat entre l'11 i el 23 de Maig. Un completíssim i maratonià programa de vora la cinquantena d'activitats (reflexions, debats, trobades, visites i accions lúdiques), per a contribuir a la formació i configuració d'una opinió pública lliure i crítica.



Una vintena d'associacions com Alicante Vivo, Plataforma Comarcal por la Movilidad, Plataforma en Defensa del Puerto, Plataforma Salvem Fontcalent, i diverses associacions de veïns, entre d'altres, han col·laborat en l'organització de les Jornades, conformant un espai de trobada i diàleg per a la renovació de les formes de participació urbana.


Punt de Debat Alacantí vol animar-vos a que no desaprofiteu esta oportunitat de participació dins d'estes jornades organitzades per col·lectius que, des del seu prisma, també estimen la terreta com nosaltres, i que per tant mereixen tot el nostre recolzament i respecte.

Tot i que diversos membres de Punt de Debat Alacantí tenim previst assistir a diverses activitats de les Jornades, esperem poder sumar-nos d'una manera més activa i organitzativa a l'edició de l'any vinent, una volta el nostre Grup s'haja consolidat i compte amb més recursos i temps suficient per organitzar la nostra col·laboració.

dilluns, 4 de maig del 2009

Tema 1.- El Territori Geogràfic i Ecològic d'Alacant


La Comarca de l’Alacantí compren tradicionalment els termes municipals d’Alacant, Agost, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan, Mutxamel, el Campello, Tibi, Xixona, la Torre de les Maçanes, Aigües i Busot. Cal plantejar la conveniència o no de mantindre en la comarca els municipis més interiors, perque alguns d’ells han optat per integrar-se en una Mancomunitat: la M. de la Bonaigüa (Tibi, Aigües, La Torre de les Maçanes, Sella i Relleu) en base a les seues característiques geogràfiques i econòmiques comunes. El debat conclou a falta d’un projecte de llei de comarcalització. En qualsevol cas, n’hi ha una pregunta més punyent: caldria crear un Area Metropolitana que integrara els municipis més propers a Alacant?

En principi, la resposta sembla que n’hauria de ser positiva...peró hi ha experiències pròximes...com l ‘intent de crear una Area Metropolitana a València-l’Horta, que van durar molt poc...per causa de la polarització política entre el Cap i Casal i el Cinturó aleshores Roig que l’envoltava...
L’Alacantí és una comarca relativament extensa i que reproduix, a xicoteta escala, la morfologia característica del nostre País: una línia de costa, més o menys accidentada (en el nostre cas, poc accidentada i generosament dotada d’extenses platges) tradicionalment abocada a les activitats pesqueres i portuàries; unes planes en progressiva elevació cap a l’interior, tradicionalment dedicades a una agricultura de secà o de regadiu, segons les zones...i finalment unes esquerpes muntanyes, origen de rierols o rambles, i que cap al sudoest van minvant d’altura, sent la seua utilització tradicional: el pasturatge, el conreu d’espart i l’obtenció de mel, llenya, etc.

La disarmonia i el desequilibri que caracteritzen en ocasions la dialèctica entre costa i interior al nostre territori, s’incrementen notablement a la nostra comarca.

A la línia de costa ens trobem amb la conjunció d’una molt elevada densitat de població (és la segona comarca més poblada i amb més densitat de població de la Comunitat, després de l’Horta...) i una fortíssima concentració d’habitatges i infraestructures (de les quals resten per finalitzar algunes molt significatives, com l’AVE: tant cap a Madrid com cap a València, Barcelona, etc; la Via Parc i les noves línies del TRAM). Tot això plegat comporta unes possibilitats importants de movilitat (imprescindible en una societat i economia modernes...) però també alguns problemes greus i, sobretot, un entorn dur que no afavorix com caldria la qualitat de vida dels habitants.

Per eixemple , es practicament impossible una continuitat en el caminar al llarg del nostre litoral, zona que per les seues condicions orogràfiques podria ser molt favorable, així com per la seua presumpta especialització turística. Cal reivindicar, doncs, una major continuïtat en els passejos litorals i l’adequació de carrils-bici.

Finalment, hauria de ser possible la simultaneitat i la sincronització d’infraestructures de transport a diverses velocitats, per fer possible alhora l’eficàcia econòmica i la qualitat de vida. Tots opinem que la movilitat hauria de ser un tema important dins del futur Plà General d’Ordenació Urbana de la Ciutat i de l’Area Metropolitana.

Els problemes a la zona intermèdia, on es situaven les antigues zones de cultiu (l’Horta d’Alacant...) és tant la seua desertització, com la urbanització i l’ocupació del terreny per infraestructures de comunicació. El deteriorament paissagístic és notable (ací no contem amb la sempre gratificant presència de la mar...) així com la pèrdua de terres de cultiu (que podríem necessitar el dia de demà) i la devaluació del nostre llegat històric (Pantà de Tibi, Torres de l’Horta, Sistema Tradicional de Regs..etc).

El debat es centra en l’adjudicació de la seua quota de responsabilitat (quant al deteriorament paissatgístic) bé al factor orogràfic-climàtic, quant a la intervenció antròpica. Es cert que l’orografia, l’edafologia i la dinàmica atmosfèrica condicionen una clima semiàrid a la nostra comarca..., però també és cert que la intervenció antròpica ha sigut també determinant d’una hiper-devastació que es fa evident al rogle que envolta Alacant. Es parlà de la deforestació, afavorida per la política de construcció naval al segle XVIII i, de mode més singularitzat a la nostra comarca, per l’existència d’una mina de cinabri a l’Alcoraia. No cal dir que, en èpoques molt més pròximes a nosaltres, la desertització ha continuat amb l’abandonament del cultiu de les terres de l’Horta d’Alacant, sacrificades a l’expansió urbanística i la multiplicació de les estructures de transport.

Quant a les propostes aportades pel ponent, es va sug.gerir la conveniència (o necessitat) que la Universitat es pronunciara sobre el tema i desenrollara una dinàmica d’investigació i treball sobre la desertització a la nostra comarca.

A la zona interior ocorre més bé el contrari. Ens trobem davant d’algunes de les zones menys poblades i economicament inactives del nostre País. Per efecte d’una urbs poc arrelada al seu hinterland, els municipis interiors són demograficament decadents i, encara que els seus atractius paissatgístics es troben en molt més millor estat que en la resta de la nostra comarca, la seua població jove no compta amb llocs de treball atractius, ni tan sols amb unes còmodes comunicacions.

El debat sobre el diagnòstic i les propostes per als municipis de l’interior, va aportar la idea de la restauració i revalorització d’alguns elements patrimonials, com el Preventori (a la Torre...) o el Balneari (a Aigües) que es podrien adaptar a les noves tendències socio-culturals, servint –per exemple- com a residències d’avis, instalacions de turisme rural, cases per a convivències, retirs, etc.

Un problema comú a les tres zones és la superposició sobre la població autòctona, d’una altra majoritària d’origen forani (... ) i que no ha vingut en moltes ocasions amb la humilitat de voler aprendre i adaptar-se, sino pel contrari amb actituds de “ordeno y mando” ( afavorides per l’ordre polític prevalent des del segle XVIII i que aplegà amb el franquisme a un punt de quasi no retorn.

Es un procés que, a més de produir una inevitable despersonalització i sustitució lingüística.....ha comportat també una pèrdua de referents mentals quant al paisatge percebut.

La població majoritària de la nostra comarca, òrfena de referents culturals, de fites simbòliques, no té una imatge mental del territori i per tant li manquen valors i raons per estimar-lo.

Pel contrari..., li és més fàcil percebre-lo com un objecte d’explotació. Heus ací una possible explicació al greu problema d’incivisme que caracteritza a una bona part dels actuals “alacantins”.

En el debat es va sug.gerir la conveniència de que determinats agents culturals (l’Ajuntament, les Associacions de Veïns, el Professorat de Valencià, o de Ciències Socials...) poguera recòrrer a tècniques d’Història Oral, aportant testimonis de gent major, de gent que tinga un protagonisme o una bona imatge (...) explicant al més joves, la ciutat viscuda i valorada..., aportant-los eixos elements històrics, pero també mítics.... que vestixen l’ànima d’una colectivitat humana, convertint-la en una comunitat pre-nacional.

Una darrera aportació al debat, assenyalà que ens situem davant d’un tema molt ample, amb una gran càrrega política, el qual fà que les possibles solucions hagen d’implantar-se des d’una posició de poder.


Josep Lluis Mira (Catedràtic de Geografia i Història; membre d'Units x València).