Es dissol l’Alacantí en la immigració castellana i estrangera al mateix ritme que la ciutat d’Alacant? N’hi ha una reacció de reafirmació local front a la despersonalització?. En què s’assembla el sentiment i la percepció de la ciutat respecte de la comarca, en què es diferencia. L’arrelament lingüístic del valencià en la comarca. El sentiment de pertinença al país, regne o comunitat dels valencians en les poblacions de la comarca.
Estarem d'acord que avui en dia, Alacant pateix una despersonalització enorme, i quan parle d'Alacant estic referint-me sobretot a la capital. La immigració no sol integrar-se en els costums i sol estar de passada.No obstant, el que deuríem de preguntar-nos és si eixa despersonalització és bona o dolenta. Supose que no és una cosa que ens agrade als que estem ací reunits, però malauradament per a la majoria d'alacantins, simplement els dona igual. Quan una ciutat o un poble augmenta la seua població, pot patir el que li ha passat a Alacant, i és que es desarrela. A canvi, augmenten els servicis i possiblement, els negocis. Però quin preu té eixa prosperitat? Barcelona és una ciutat enorme, que cada vegada creix més i cada vegada és més cosmopolita i pròspera. Tanmateix, no ha perdut mai el seu caràcter de ciutat amb personalitat pròpia i innovadora.
Aleshores, què ha passat amb Alacant? I, perquè ha passat a Alacant i no en altres llocs de la comarca com, per exemple, Xixona o Alcoi? Si mirem més a prop tenim València, una altra ciutat que a la seua manera, poc a poc ha anat teixint la seua personalitat, encara que la majoria de vegades amb el consentiment d'Alacant i Castelló o a costa d'aquestes dues províncies.Si ara parlem d'un basc, d'un català, d'un madrileny, d'un gallec, d'un valencià, un alcoià o un xixonenc, a què ràpidament ens imaginem a un perfil típic?I algú podria explicar-me com és un alacantí? I algú D'Alacant D'Alacant? (Ara, després de conèixer-vos a vosaltres, em puc fer una idea.I Elx, eterna rival d'Alacant? També és una ciutat gran, però que ha cuidat el seu patrimoni cultural, com ho demostra el Palmeral i la Dama d'Elx, entre altres.I ara vos pregunte jo: Alacant és cosmopolita?
Per continuar amb el text de la ponència, el millor és desgranar les parts del seu extens títol:
-La personalitat de la comarca de l’Alacantí en l’actualitat
Avui en dia, Alacant és un nucli totalment separat culturalment de la comarca. Segueix un model francés, amb un centre poderós (París) i els provincians (la resta de França).
Algo paregut passa amb Agost i Sant Vicent, on Agost ha agafat un rol de poble front a la capitalitat de San Vicent. D'altra banda, en Xixona / La Torre / Tibi / Mutxamel no passa.
Alacant no mira cap a la seua comarca, encara que la seua comarca si que mira cap a Alacant. La capital ens dona l'esquena sense ser una capitana que es guie.Quan un alacantí fa servir la comarca?- Quan neva?- Quan decideix viure als afores d'Alacant perquè és més còmode o perquè pot tenir una casa unifamiliar?
A Alacant això no passa. Tenim disglòssia. Una llengua per a uns àmbits d'ús, i una altra per a uns altres àmbits que van desapareixent. El valencià a Alacant sona com a un insult, com a soroll, com a falta d'educació.Quan dic que la llengua és un exemple del que passa és perquè aquestes actituds són les que han portat a la despersonalització d'Alacant, a la sumissió.A Valéncia, almenys es sent algo de Valencià, encara que siga a Mestalla, Benimaclet, el Cabanyal i gràcies a molts que venen dels pobles de la perifèria que treballen a la capital. Però és que a Alacant ho tenim prohibit. Ens posem un tratge cada vegada que passem per Vistahermosa. Sembla que hem de paréixer seriosos i evitar les nostres caracerístiques de ser de poble. Em resulta violent canviar de manera de ser, però malauradament ens hem acostumat.
I front a tota aquesta despersonalització, quines solucions o mesures podríem adoptar per canviar la nostra ciutat? Doncs bé, les escoles i col.legis d'Alacant deuríen de mirar més cap a la comarca promovent excursions i visites als termes municipals, fer tallers tradicionals, i organitzar convivències entre diferents centres. Les Festes locals (per exemple, els Moros i Cristians) deuríen d'unir i no separar. Existeix un agermanament prou fort entre els pobles amb festes de Moros i Cristians, algo que no passa per exemple en les Fogueres, on sols hi participa una part xicoteta de la població. Desgraciadament per motius polítics i de menfotisme, la comarca no està tan unida com deurái, i part de la culpa la té Alacant capital.
Com a reflexió, vos pose un article que vaig escriure al meu blog sobre el que Alacant deuria de donar-nos als veïns de la comarca, és a dir, el que li exigisc.
