divendres, 29 de gener del 2010

Pujol creu "urgent" que Catalunya i la C. Valenciana col•laboren en reivindicar el corredor mediterrani.


Pujol creu "urgent" que Catalunya i la C. Valenciana col•laboren en reivindicar el corredor mediterrani. El Punt de Debat Alacantí present a l’acte del expresident a l’Aula CAM


L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va afirmar que és "urgent" que Catalunya i la Comunitat Valenciana col•laboren en la defensa dels seus "interessos econòmics comuns", com la construcció d'infraestructures ferroviàries que permeten vincular per fi l'arc mediterrani amb la resta d'Europa i trencar el sistema radial amb el qual Madrid pretén supeditar la productivitat i interessos que es produeixen ací.

Amb motiu de la seua visita a Alacant per a oferir una conferència sobre 'L'eix mediterrani al context espanyol i mediterrani' a l'Aula CAM d'Alacant, Pujol ha recordat que entre les dues comunitats s'ha mantingut una "batalla" a causa d'"un cert sectarisme" existent a Espanya i a una "concepció rabiosament radial" de l’Estat.

Pujol s'ha referit a la potència dels territoris que conformen l'arc mediterrani espanyol, i ha subratllat que "no té sentit no aprofitar l'oportunitat que presenta la façana mediterrània" que constituïxen territoris com Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya, ha indicat.

En este sentit, ha destacat el potencial que tenen els ports de València i Barcelona com a via d'entrada dels productes procedents d'Àsia, així com la importància que existisca un tren d'alta velocitat dotat d'ample europeu per a mercaderies que vincule estos ports amb la resta de les capitals d’Europa, ja que és el camí més curt des de el Canal de Suez i l’Orient Pròxim, així també per al fluix humà és rellevant que es reforce la potència de l’aeroport de l’Altet, .

L'expresident ha indicat que Barcelona i el binomi Alacant-València ciutat tenen "bones cartes", ofertes complementàries i un pes específic de primer orde però "és urgent" actuar en esta direcció, perquè ja s'ha "perdut molt temps", segons ha dit, i existixen altres ports i àrees com la de Rotterdam i vessant Atlàntica europea que són competidors en este camp.

Pujol va fer moltes i intel•ligents reflexions sobre política estratégica, economía i construcció social i demanà als valencians (incloent-hi especificament als alacantins) que siguen “molt valencians, fortament valencians, i així solucionaran molts problemes i superaran moltes pressions”.

L’acte es va plenar de gom a gom i hi assistiren alguns companys del Punt de Debat Alacantí, que tingueren ocasió de saludar al gran polític democristià. A més a més hi havien persones significatives alacantines, empresaris i de la universitat. Només un grup protestà a la porta de la seu amb consignes castellanistes.

dijous, 21 de gener del 2010

Darrers Aconteiximents

Hola a tots i totes. Lamente prou no haver pogut assistir a la reunió del divendres i a la conferència d'en Jordi Pujol. Pregue a Fabià que es done pressa en penjar la seua aportació, per tal de poder llegir-la i comentar-la.
A Ferran: dir-te que he llegit la teua aportació i que -com ens hem tractat tant en els darrers temps- he trobat un discurs que ja conec i que compartisc quasi al 100%.
No sé si algú s'haurà atrevit a preguntar a Jordi Pujol el que vos sug.geria a la meua carta privada. Comprenc que quasi podria sonar a descortesia (.....). Sí que m'agradaria que algú dels que hi assistiren fera una xicoteta crònica de l'esdeveniment.
Tinc una aportació que fer quan a la resposta que a Ferran (nom propi, no seudònim com el meu...) ha fet un company valencianista d'Elx (encara que d'altra sensibilitat per allò que el seu discurs destil.la).
El nacionalisme d'UxV no és quelcom neutre o "quimicament pur". Tracta de crear un discurs centrista. Jo entenc perfectament que la paraula (i el concepte) de "centrisme" repugna a més d'una sensibilitat. Tractaré d'explicar-ho: el centrisme expresa una aposta interclassista: ni representar els interessos de la burgesia ni els del proletariat (o d'altres sectors socials, etc, que puguen hui dia ubicar-se en la "clàsica contraposició" de la lluita de classes). Volem l'acord, el pacte..., no la victòria d'uns sobre altres.
A més de l'interclassisme, el centrisme aposta i ha d'apostar sempre...per veure
qualsevol tema social, polític, etc, des d'angles contrapossats, pero que és neces-
sari atendre al mateix temps: un eixemple fàcil d'entendre podria ser el de la immigració. Les dues postures extremes són fàcils d'expressar: "PAPERS PER A TOTS" o "QUE S'EN VAGEN TOTS A SA CASA". Qualsevol persona "normal" pot adonar-se que la veritat política (no sé si la humana...o divina...) implica una transacció entre estes dues postures extremes: ni podem donar papers a tots ni podem tancar totes les fronteres "a cal y canto". Díreu que es el que fan tots els governs....bé, no tenim pretensió d'originalitats com les que van causar les guerres mundials, les revolucions i altres "catàstrofes". Las "revoluciones pendientes" li les deixarem a uns/unes altres amb més vocació destructiva-constructiva. Nosaltres volem gestionar la "res publica" des del sentit comú (es a dir...desde la majoria democràtica) però rebutjant clarament qualsevol tipus de populisme, atents a l'Estat de Dret (que en la meua modesta opinió...és la major conquesta històrica que podem concebre i allò més valuós per respectar i legar als nostres fills o nets...).