Benvolguts amics: en primer lloc recordar-vos el sentit i la intenció que llau darrere del conjunt de temes que hem proposat com a primera tanda de treball del nostre grup de reflexió, un sentit crític però sobretot constructiu, amb afany de respostes i proposicions novelles més que no el simple clam i denúncia. També que esta faena es va acordar no havia de quedar de portes en dins, sinó abocar-se en negre sobre blanc, primer al web, després de manera que puga ser reconeguda com una altra manera de pensar Alacant pragmàtica però amb ideals i que es faça arribar a on estimem convenient entre tots si escau.
En segon lloc i no menys important una qüestió logística. Fets els temes, distribuïts els primers torns de treballs, ens hem adonat que no és tasca per carregar en els muscles de ningú de manera precipitada, ja que si hi tractem tots els temes alhora i els debatem podríem estar tres dies seguits tancats a la mateixa cambra. És més intel·ligent, més calm, més honrat per a no desfallir en un esforç precipitat que difícilment podríem ordenar i posar en escrits que fem un calendari d'exposicions per temes en la mateixa tònica tranquil·la que hem tingut fins ara, en reunions successives i amb un orde que respon a fer-los variats i a qüestions internes. Així, per tant, en lloc de la data que havíem marcat general en el mail anterior, us emplacem amb el següent calendari de treball més espaiat i seré i us demane disculpes si us he fet desficiar-vos amb una primera idea de reunió més immediata i densa.
DINÀMICA DE TREBALL QUE PROPOSEM
Es tractaria de celebrar una sèrie de reunions en les que, mensualment, dos dels membres del Punt de Debat aportaren unes comunicacions de la extensió que entenga cada un, en les que es donara una panoràmica sobre un tema concret, dades, línies reflexió i conclusió.
Prèviament, estes comunicacions s’enviarien per correu electrònic als membres, amb l’especificació d’uns punts de debat.
En la reunió, cada “ponent” presentaria el seu tema durant un temps de 30-20 minuts i, a continuació, es tindria un debat obert per altres 20-30 minuts. Donat que en cada reunió es presentarien dos o tres temes, la duració estimada seria d’unes 2 hores (caldria potser afegir 30 minuts per a presentacions, comiats, etc). Pensem que un dia adient podrien ser els divendres o diumenges.
Hem pensat la següent distribució de temes i “ponents”
1.- El territori geogràfic i ecològic d’Alacant, característiques actuals, amenaces, potencialitats, atractius paisatgístics, possibles millores. Estètica de la ciutat, patrimoni, zones verdes, model de ciutat, com donar una originalitat i un valor propi de nou a la ciutat, amb quins trets particulars o generals
Josep Lluis Mira (Catedràtic de Geografia i Història) PONÈNCIA CELEBRADA
2.- El valencià en l’escola en l’àrea d’Alacant; què fa falta per a que el valencià puga ser estimat i benvolgut pels alumnes des de l’ensenyament, per què falla la connexió entre allò que s’estudia i allò que es respecta i estima, ja no solament per causes externes sinó també internes; per què al valencià com a eina vehicular no va unit una formació valorativa de lo valencià més enllà de lo lingüístic
Ramon Pastor (escriptor i professor d'ensenyament) PONÈNCIA CELEBRADA
3.- El sentiment valencià i alacantí entre els jóvens, no solament des d’una visió crítica, que és previsible, sinó també de les possibilitats que n’hi haja estima i respecte per una part de la joventut alacantina cap a la llengua, cap a la Comunitat Valenciana, sense oblidar allò pròpiament Alacantí; d'allò bo i roí dels nacionalismes, dels sentiments més romàntics i protovalencianistes, etc
Quique Tébar (enginyer de telecomunicació, prof. associat umh-universitat d’Elx, treballa al camp d’energia solar) PONÈNCIA CELEBRADA
4.- Les organitzacions socials a Alacant, el seu anti o pro valencianisme-alacantinisme, la sensibilitat associativa dels alacantins, els valors genèrics que enllumenen a estes organitzacions de caire social, comercial, cultural, generalitzant. La pobresa i el desarrelament dels immigrants respecte de la nostra terra, possibilitats, idees en este sentit, en què se podria incidir, com valencianitzar i fer nostrada una resposta social contra la situació social i l’exclusió, com entendre i fer aliat a l’immigrant i l’estranger
Manuel V. Gascó i Pilar Gonzàlez (enginyer, professor associat UMH-universitat d’Elx, ex-director d’Iberdrola, col·laborador actiu del centre Loiola. P.G. professora, col·laboradora activa del centre Loiola)
PONÈNCIA CELEBRADA
5.- Com fer possible un sentiment “alacantinista” dins del valencianisme, retratar els últims elements realment autòctons i populars que poden utilitzar-se i re-inventar-se per a fugir d’un “alicantinismo” cantonalista, barroer, esperpèntic, populatxero, subjugat a lo castellà i a l’espanyolisme més unitari i menys plural; com i per a on enganxar a elements de les classes mitjanes i professionals, com tornar a prestigiar la defensa de lo alacantí
Emili Rodríguez Bernabeu. (Metge cardiòleg, escriptor i assatgista ) PONÈNCIA CELEBRADA
6.- Alacant des del punt de vista estratègic dins del conjunt valencià, la pervivència o no d’Alacant com a centre provincial, la relació d’Alacant amb la resta del territori valencià, la posició que guardar amb el cap i casal, la seua ubicació i paper dins de l’entramat autonòmic, la seua connexió immaterial i anímica amb la resta de l’Estat, el seu paper per al futur com a segona població del país, reptes i objectius
Ferran de Rojas Parets (professor de Dret Administratiu de la umh-Universitat d’Elx, escriptor) PONÈNCIA CELEBRADA
7.- L’imaginari possible alacantí, la mítica, la mística, el paisatge, les arrels màgiques, populars, com retrobar-les, promocionar-les, exaltar-les, fer-les atractives, de quina manera utilitzar-les com eines de re-valencianització, com arrelar una escenografia, costums, llegendes i records prestigiades i que connecten subconscientment amb el nacionalisme, des d’allò local fins a lo propi del conjunt del país
Ponent per determinar
8.- La Història en la ciutat d'Alacant, anàlisi; la personalitat i la imbricació valenciana d'Alacant en el Regne valencià i posteriorment en el país, les condiciones contemporànies que condicionen l'esdevindre i personalitat actual de la ciutat i el seu hinterland.
Ponent per determinar
9.- Com són les plataformes i els moviments alternatius al PPSOE en les eleccions, quants resultats trauen, com és el seu esdevenir electoral al llarg del temps, quines mancances pateixen, què hi hagué d’alacantí i valencià (no només en allò lingüístic sino com a sensibilitat) en els xicotets partits i grups presentats a les municipals
Lluis Moreno (Estudiant de Filologia a la UA). PONÈNCIA CELEBRADA
10.- Personalitat popular alacantina, personatges, icones, barris i festes com a darrers llocs de l’anima alacantina. La història de l’alacantinisme i el valencianisme a la Transició Democràtica.
Ponent per determinar
11.-. L’Ajuntament que ens governa: qui és qui….sensibilitat valencianista, alacantinista, espanyolista des de la instancia municipal al llarg de la història. Estat de la ciutadania a Alacant; la percepció social dels problemes i la capacitat de reacció popular.
Ponent per determinar
12.- La personalitat de la comarca de l’Alacantí en l’actualitat. Es dissol l’Alacantí en la immigració castellana i estrangera al mateix ritme que la ciutat d’Alacant? N’hi ha una reacció de reafirmació local front a la despersonalització?. En què s’assembla el sentiment i la percepció de la ciutat respecte de la comarca, en què es diferencia. L’arrelament lingüístic del valencià en la comarca. El sentiment de pertinença al país, regne o comunitat dels valencians en les poblacions de la comarca.
Fabian López i Coloma (Enginyer de Telecomunicació i Professor de Batxillerat a Sant Vicent del Raspeig. Natural de Xixona i resident a Sant Joan d'Alacant.)
PONÈNCIA CELEBRADA
13.- L’estat ecològic d’Alacant en general. Zones verdes, carència. Un possible disseny de la ciutat més europeu i alhora més mediterrani, una reconciliació amb el passat, amb el carácter originari de la ciutat. Zones peatonals, qualitat de vida. Un simbolisme alacantí i valencià que es puga fer present en la ciutat.
Iñaki Malluguiza (farmacèutic i col·laborador d’associacions cíviques)
LES TROBADES ANIRAN CONVOCANT-SE AMB SUFICIENT ANTELACIÓ.
OBSERVACIONS IMPORTANTS: en cada reunió caldrà que n’hi haja un membre que assumira la responsabilitat de fer un resum fins i tot si vos pareix correcte amb alguna gravació de suport. Este rol es pot fer per torns.
Es preveu que una vegada debatut cada tema reste alguna forma d’escrit de conclusió, fins i tot amb l’addenda d’una possible esmena particular. La idea que es va plantejar la darrera reunió era que tot açò puguera ser inclòs en una web i posteriorment acordar unànimement comunicar-ho a la societat o a alguns actors socials, empresarials, polítics, etc., que s’acorden per tots.
Ara, caldria que els diversos “ponents” es posaren en contacte amb nosaltres, per tal de suggerir alguna esmena al calendari definitiu o la temàtica que els correspon.
Vos preguem que ens digau si n’hi ha alguna preferència d’horari, dia de reunió, etc. També si voleu alterar el vostre perfil públic
Ferran de Rojas // Josep Lluis Mira
En segon lloc i no menys important una qüestió logística. Fets els temes, distribuïts els primers torns de treballs, ens hem adonat que no és tasca per carregar en els muscles de ningú de manera precipitada, ja que si hi tractem tots els temes alhora i els debatem podríem estar tres dies seguits tancats a la mateixa cambra. És més intel·ligent, més calm, més honrat per a no desfallir en un esforç precipitat que difícilment podríem ordenar i posar en escrits que fem un calendari d'exposicions per temes en la mateixa tònica tranquil·la que hem tingut fins ara, en reunions successives i amb un orde que respon a fer-los variats i a qüestions internes. Així, per tant, en lloc de la data que havíem marcat general en el mail anterior, us emplacem amb el següent calendari de treball més espaiat i seré i us demane disculpes si us he fet desficiar-vos amb una primera idea de reunió més immediata i densa.
DINÀMICA DE TREBALL QUE PROPOSEM
Es tractaria de celebrar una sèrie de reunions en les que, mensualment, dos dels membres del Punt de Debat aportaren unes comunicacions de la extensió que entenga cada un, en les que es donara una panoràmica sobre un tema concret, dades, línies reflexió i conclusió.
Prèviament, estes comunicacions s’enviarien per correu electrònic als membres, amb l’especificació d’uns punts de debat.
En la reunió, cada “ponent” presentaria el seu tema durant un temps de 30-20 minuts i, a continuació, es tindria un debat obert per altres 20-30 minuts. Donat que en cada reunió es presentarien dos o tres temes, la duració estimada seria d’unes 2 hores (caldria potser afegir 30 minuts per a presentacions, comiats, etc). Pensem que un dia adient podrien ser els divendres o diumenges.
Hem pensat la següent distribució de temes i “ponents”
1.- El territori geogràfic i ecològic d’Alacant, característiques actuals, amenaces, potencialitats, atractius paisatgístics, possibles millores. Estètica de la ciutat, patrimoni, zones verdes, model de ciutat, com donar una originalitat i un valor propi de nou a la ciutat, amb quins trets particulars o generals
Josep Lluis Mira (Catedràtic de Geografia i Història) PONÈNCIA CELEBRADA
2.- El valencià en l’escola en l’àrea d’Alacant; què fa falta per a que el valencià puga ser estimat i benvolgut pels alumnes des de l’ensenyament, per què falla la connexió entre allò que s’estudia i allò que es respecta i estima, ja no solament per causes externes sinó també internes; per què al valencià com a eina vehicular no va unit una formació valorativa de lo valencià més enllà de lo lingüístic
Ramon Pastor (escriptor i professor d'ensenyament) PONÈNCIA CELEBRADA
3.- El sentiment valencià i alacantí entre els jóvens, no solament des d’una visió crítica, que és previsible, sinó també de les possibilitats que n’hi haja estima i respecte per una part de la joventut alacantina cap a la llengua, cap a la Comunitat Valenciana, sense oblidar allò pròpiament Alacantí; d'allò bo i roí dels nacionalismes, dels sentiments més romàntics i protovalencianistes, etc
Quique Tébar (enginyer de telecomunicació, prof. associat umh-universitat d’Elx, treballa al camp d’energia solar) PONÈNCIA CELEBRADA
4.- Les organitzacions socials a Alacant, el seu anti o pro valencianisme-alacantinisme, la sensibilitat associativa dels alacantins, els valors genèrics que enllumenen a estes organitzacions de caire social, comercial, cultural, generalitzant. La pobresa i el desarrelament dels immigrants respecte de la nostra terra, possibilitats, idees en este sentit, en què se podria incidir, com valencianitzar i fer nostrada una resposta social contra la situació social i l’exclusió, com entendre i fer aliat a l’immigrant i l’estranger
Manuel V. Gascó i Pilar Gonzàlez (enginyer, professor associat UMH-universitat d’Elx, ex-director d’Iberdrola, col·laborador actiu del centre Loiola. P.G. professora, col·laboradora activa del centre Loiola)
PONÈNCIA CELEBRADA
5.- Com fer possible un sentiment “alacantinista” dins del valencianisme, retratar els últims elements realment autòctons i populars que poden utilitzar-se i re-inventar-se per a fugir d’un “alicantinismo” cantonalista, barroer, esperpèntic, populatxero, subjugat a lo castellà i a l’espanyolisme més unitari i menys plural; com i per a on enganxar a elements de les classes mitjanes i professionals, com tornar a prestigiar la defensa de lo alacantí
Emili Rodríguez Bernabeu. (Metge cardiòleg, escriptor i assatgista ) PONÈNCIA CELEBRADA
6.- Alacant des del punt de vista estratègic dins del conjunt valencià, la pervivència o no d’Alacant com a centre provincial, la relació d’Alacant amb la resta del territori valencià, la posició que guardar amb el cap i casal, la seua ubicació i paper dins de l’entramat autonòmic, la seua connexió immaterial i anímica amb la resta de l’Estat, el seu paper per al futur com a segona població del país, reptes i objectius
Ferran de Rojas Parets (professor de Dret Administratiu de la umh-Universitat d’Elx, escriptor) PONÈNCIA CELEBRADA
7.- L’imaginari possible alacantí, la mítica, la mística, el paisatge, les arrels màgiques, populars, com retrobar-les, promocionar-les, exaltar-les, fer-les atractives, de quina manera utilitzar-les com eines de re-valencianització, com arrelar una escenografia, costums, llegendes i records prestigiades i que connecten subconscientment amb el nacionalisme, des d’allò local fins a lo propi del conjunt del país
Ponent per determinar
8.- La Història en la ciutat d'Alacant, anàlisi; la personalitat i la imbricació valenciana d'Alacant en el Regne valencià i posteriorment en el país, les condiciones contemporànies que condicionen l'esdevindre i personalitat actual de la ciutat i el seu hinterland.
Ponent per determinar
9.- Com són les plataformes i els moviments alternatius al PPSOE en les eleccions, quants resultats trauen, com és el seu esdevenir electoral al llarg del temps, quines mancances pateixen, què hi hagué d’alacantí i valencià (no només en allò lingüístic sino com a sensibilitat) en els xicotets partits i grups presentats a les municipals
Lluis Moreno (Estudiant de Filologia a la UA). PONÈNCIA CELEBRADA
10.- Personalitat popular alacantina, personatges, icones, barris i festes com a darrers llocs de l’anima alacantina. La història de l’alacantinisme i el valencianisme a la Transició Democràtica.
Ponent per determinar
11.-. L’Ajuntament que ens governa: qui és qui….sensibilitat valencianista, alacantinista, espanyolista des de la instancia municipal al llarg de la història. Estat de la ciutadania a Alacant; la percepció social dels problemes i la capacitat de reacció popular.
Ponent per determinar
12.- La personalitat de la comarca de l’Alacantí en l’actualitat. Es dissol l’Alacantí en la immigració castellana i estrangera al mateix ritme que la ciutat d’Alacant? N’hi ha una reacció de reafirmació local front a la despersonalització?. En què s’assembla el sentiment i la percepció de la ciutat respecte de la comarca, en què es diferencia. L’arrelament lingüístic del valencià en la comarca. El sentiment de pertinença al país, regne o comunitat dels valencians en les poblacions de la comarca.
Fabian López i Coloma (Enginyer de Telecomunicació i Professor de Batxillerat a Sant Vicent del Raspeig. Natural de Xixona i resident a Sant Joan d'Alacant.)
PONÈNCIA CELEBRADA
13.- L’estat ecològic d’Alacant en general. Zones verdes, carència. Un possible disseny de la ciutat més europeu i alhora més mediterrani, una reconciliació amb el passat, amb el carácter originari de la ciutat. Zones peatonals, qualitat de vida. Un simbolisme alacantí i valencià que es puga fer present en la ciutat.
Iñaki Malluguiza (farmacèutic i col·laborador d’associacions cíviques)
LES TROBADES ANIRAN CONVOCANT-SE AMB SUFICIENT ANTELACIÓ.
OBSERVACIONS IMPORTANTS: en cada reunió caldrà que n’hi haja un membre que assumira la responsabilitat de fer un resum fins i tot si vos pareix correcte amb alguna gravació de suport. Este rol es pot fer per torns.
Es preveu que una vegada debatut cada tema reste alguna forma d’escrit de conclusió, fins i tot amb l’addenda d’una possible esmena particular. La idea que es va plantejar la darrera reunió era que tot açò puguera ser inclòs en una web i posteriorment acordar unànimement comunicar-ho a la societat o a alguns actors socials, empresarials, polítics, etc., que s’acorden per tots.
Ara, caldria que els diversos “ponents” es posaren en contacte amb nosaltres, per tal de suggerir alguna esmena al calendari definitiu o la temàtica que els correspon.
Vos preguem que ens digau si n’hi ha alguna preferència d’horari, dia de reunió, etc. També si voleu alterar el vostre perfil públic
Ferran de Rojas // Josep Lluis Mira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada