divendres, 5 de març de 2010


Conferència del Ximo G. Caturla sobre el seu llibre "L'home de l'estació"





El dijous 25 de febrer va estar Ximo G. Caturla contestant les preguntes que li van formular sobre la seua novel•la L’home de l’estació a la llibreria “80 Mundos” d’ Alacant. Tal i com es veu a la fotografia, el públic va ser nombrosíssim, inclús se’n van sorprendre els organitzadors de l’acte.


Primerament, li van fer una petita presentació, ja que la seua obra ja havia sigut presentada en diversos fòrums. L’obra, L’home de l’estació, té com a tema principal el perdó, la reconciliació entre un pare i la seua filla amb un clar rerefons de la Guerra Civil a Alacant. A més, en la novel•la podem apreciar descripcions, la situació sociolingüística del valencià, tradicions... alacantines.


Posteriorment i fins que s’acabaren les preguntes del públic, va consistir tot l’acte en una interacció directa entre l’escriptor i els lectors de la sala de reunió. Com li van plantejar nombroses qüestions, farem una síntesi amb les idees claus. Caturla va destacar que no va crear cap personatge principal basant-se en cap testimoni real, però sí que va usar informació real de l’esdeveniment històric per a donar versemblança a la novel•la. Pel que fa a la situació del valencià durant el període franquista, hi podem observar la classificació del valencià com a “dialecte” i, evidentment, no del català. Aquest fet està relacionat directament amb el que passava als col•legis privats de les ciutats: com a càstig els alumnes havien de copiar “no hablaré más en ese dialecto”. Alícia, la protagonista de l’obra, és alumna d’un col•legi de monges en què es víctima del cruel tracte que hi rebia per part del professorat i de la seua religió exacerbada. Hem de recordar, i això està explícitament a la novel•la, que Alacant va ser durament castigada pels falangistes perquè a Alacant van assassinar el seu líder José Antonio.


Si hem comentat adés que el tema central de l’obra és el perdó familiar, Caturla va posar l’èmfasi que el pare mai no li’l demana ni tan sols pensa en demanar disculpes a la seua filla; ell està convençut en tot moment que ha fet el que hauria d’haver fet.


Sobre els elements de la Guerra Civil propis de la ciutat d’Alacant, com per exemple, el bombardeig del Mercat Central, Caturla va reconèixer que se’n va informar mitjançant testimonis que van viure els esdeveniments en primera persona: tota una tasca de recerca periodística.


L’anècdota, si la podem qualificar així o si més no la qüestió més jocosa, la va protagonitzar una dona al preguntar sobre el nivell de la llengua emprat en l’obra i també perquè, segurament inconscientment, va trencar la unitat de la llengua al separar el valencià i el mallorquí com si foren llengües diferenciades. La dona, segons va comentar, només entenia la nostra llengua verbalment i volia saber si seria capaç d’entendre la novel•la. Caturla li va contestar, encertadament, que l’ús literari de qualsevol llengua és el més elevat de tots i, per tant, és difícil alhora que problemàtic per a persones no versades en la lectura valenciana / catalana.


En definitiva, una novel•la que aborda elements propis de la Guerra Civil d’Alacant, fruit d’una elaborada investigació de camp (testimonis, documentació històrica...), que és capaç de fer que el lector conserve la intriga fins l’última pàgina.
LLUÍS MORENO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada