Punt de Debat Alacantí ha volgut rendre un xicotet i senzill homenage al nostre col·laborador Emili Rodríguez-Bernabéu pel seu guardó "Valencià de l'any", atorgat per la Fundació Gaetà Huguet, amb seu a la ciutat germana de Castelló de la Plana.
Per este motiu, ens hem acostat al seu domicili per tal de conéixer en detall algunes característiques de l'acte i del premi rebut.
PUNT DE DEBAT ALACANTÍ: Per quin motiu creus que la Fundació Huguet, de Castelló ha triat la teua tasca a l'hora de reconéixer la teua persona com mereixedora del guardó?
EMILI RODRÍGUEZ-BERNABÉU: El premi "Valencià de l'any" es dóna pel conjunt d’una obra. La veritat és que em va sorprendre quan em van comunicar la decisió, i no tinc més que paraules d'agraïment cap a la Fundació Huguet.
PDA: Penses que pot haver influït el fet de que sigues alacantí, i per tant sigues d'una terra on el valencianisme té característiques molt singulars i diferenciadores?
ERB: En aquest cas no es pot asegurar que el premi responga a una especial sensibilitat cara a la situación de la llengua i cultura valencianes a Alacant. El premi anterior es va donar a un professor de Física de València, per tant no crec que haja pogut influir la questió sociolingüística d’Alacant.
PDA: Quin és el procediment seguit per acordar quins seran els premiats?
ERB: Dins de la Fundació hi ha un Patronat que es reunix i per determinar-ho, el president del qual és Vicent Pitarch, lingüista i autor de llibres sobre Gramàtica Valenciana, entre altres. L’Ajuntament forma part del Patronat i el President Honorífic és l’Alcalde de Castelló.
PDA: Com va ser l'acte d'entrega del guardó?
ERB: Vicent Pitarch va fer la presentació del guardonat i després se'm va fer entrega d'una placa conmemorativa i vaig llegir un discurs d'agraiment. [El transcriguem a continuació]
"Gràcies a la Fundació Huguet pel guardó que m'ha concedit, i a l'Ajuntament de Castelló per la seua càlida acollida, i a tots vostès per la companyia i l'assistència. Estic molt content. És molt reconfortant per a mi trobar-me a Castelló. El guardó que m'haveu atorgat té una especial significació, perquè, en acostar-me a esta terra germana de Castelló, és com si reafirmàrem la integritat del nostre poble, la vigència dels valencians. Encara som un tot, encara podem autoidentificar-nos. Durant els meus estudis de Medicina a València vaig conèixer molts castellonencs, perquè València és,encara que molts ho neguen, la platja de trobada dels valencians, eixa gent que viu entre el Sènia i el Segura. Hem de mirar-nos en València, a pesar de les diferències que ens separen, de les interpretacions oposades que puguem tenir. Castelló ha estat per a mi, des d'aquella llunyana data dels meus estudis a València, un exemple de moderació i de convergència, i de progrés, com ho ha demostrat a bastament el seu creixement econòmic i cultural. Un exemple a seguir. Per la meua banda, només he de donar les gràcies. Només he mantingut la fidelitat que em demanava el meu origen i la gent que m'ha envoltat sempre. Vull expressar, també, el meu condol com a valencià per la mort d'Enric Monsonís, president que fou de la nostra Comunitat. Res més. Moltes gràcies."
PDA: Conta'ns una miqueta com va ser la resta de l'acte, com van celebrar els nostres germans de Castelló el 9 d'Octubre?
ERB: El dinar va tindre lloc al Casino de Castelló, en un anex prou modernitzat. Pel que fa als actes del 9 d’Octubre, va haver també un Concert Institucional promogut per l’Ajuntament, que va comptar amb representació institucional de les diverses formacions polítiques municipals.
Ha quedat molt bé
ResponElimina