dimecres, 22 de juliol del 2009


PER TERRES DE L’ALACANTÍ


El passat dia 30 de Maig (i demane perdó per tot el que he tardat en fer esta xicoteta crònica….) alguns membres del PUNT DE DEBAT ALACANTÍ, juntament amb amics i coneguts (entre els quals vam tindre l’honor de poder comptar amb Joaquim Torres i Godorri, escriptor, lluitador anti-consumista i català cosmopolita) vàrem fer un recorregut d’allò més interessant per la part oriental de la nostra Comarca: Sant Joan, Mutxamel, Orgègia, ... centrada en el coneixement de la nostra història, concretament en allò referent al nostre patrimoni hidràulic i agrícola).


L’excursió va estar orientada en tot moment pels comentaris de Carles Brotons, nadiu de la zona, mestre coratjut i defensor de moltes causes nobles (entre elles la nostra…). El referent immediat havia estat una visita al Pantà de Tibi que m’havia deixat amb la inquietud de vore com es desenrotllava més avall el sistema hidràulic que permeté, temps enrere, que Alacant començara a esdevenir productor de plusvalues agràries i, per tant, potencial creador d’una “urbs” potent (com de fet va succedir al llarg dels 1700…, juntament amb el catalitzador de la seua promoció portuària.

El que vam vore superà les nostres expectatives (almenys les meues….). Vegérem un sistema perfectament organitzat (encara que hui en dia decadent i avocat a crisi imminent….) que justifica sobradament la urgència d’actuacions restauradores. També aprenguérem, a més a més, tot un vocabulari específic de paraules en valencià sobre els usos i la tecnologia hidràulica agrària.


Després vam visitar dues explotacions agràries que ens permeteren conéixer dues famílies de vertaders “amadors” de les nostres terres, oberts tant al progrés de la tècnica, a l’exploració de noves produccions, de nous mercats, etc, com sumament respectuosos del medi ambient i de la defensa de les nostres varietats i produccions tradicionals. I al costat…. el veinat amenaçant de les infraestructures que semblen voler ocupar-ho tot, i una destrucció preocupant del paisatge que atorga a les nostres terres un aspecte desèrtic (que ja fou pressentit i expressar per autors com Gabriel Miró, en breu lectura feta per Carles Brotons).


El recorregut hagué de ser interromput abans del que havíem pensat (per falta de temps, que no d’interés….) i vam quedar en fer la segona part (la “ronda occidental” per Sant Vicent, les pedanies “ocultes” d’Alacant i els voltants de Foncalent) en el proper Setembre.


No vos pergueu, benvolguts amics, l’oportunitat d’agefir-vos al comiat!!!


Josep Lluís Mira i Conca

1 comentari:

  1. Gràcies pel teu treball Quique. Les fotografies han enriquit molt el text. Jo estic a punt de retornar de les vacances i he fet una miradeta de passada a la nostra web (....)

    ResponElimina